FOTOGRAFIA
Misc 25/05/2019

Quan fotògrafs i treballadors es van trobar al carrer

El Born exposa les fotografies polítiques dels anys 70 del col·lectiu SE-GRÀ

i
Sílvia Marimon
3 min
Quan fotògrafs i treballadors 
 Es van trobar al carrer

BarcelonaEls anys 1973 i 1974 Catalunya era el lloc on hi havia més vagues d’Europa, tot i ser il·legals. Només a la demarcació de Barcelona, el 1970 les vagues obreres van afectar més de 70.000 treballadors. El 1974 hi va haver 714 conflictes laborals, que van afectar 260.000 treballadors. Si el 1975 les pèrdues econòmiques per les vagues van ser de 10 milions de pessetes, un any després eren de 110 milions. La Transició no va ser pacífica i la democràcia es va aconseguir en gran part gràcies a les mobilitzacions populars. Algunes d’aquestes manifestacions o accions de protesta es poden veure a l’exposició La democràcia al carrer. Fotografia política del col·lectiu SE-GRÀ (Serveis Gràfics), que s’estaràal Born Centre de Cultura i Memòria fins al 15 de setembre.

El col·lectiu el formaven Carles Feliu, Ramon Morral i Joan Vilardebò, i la seva trajectòria va començar al restaurant Can Costa de Barcelona quan van descobrir, a la taula del costat, Joan Baez. Era el 16 de novembre del 1977 i la cantant nord-americana feia els seus primers concerts a Espanya. A Barcelona va llegir una carta de Lluís Maria Xirinacs i també va fer una botifarra als periodistes. Quan els tres fotògrafs la van veure, no van deixar escapar l’oportunitat que se’ls presentava: van fotografiar Baez mentre sopava i van enviar les imatges als diaris. A partir d’aquell moment van començar una intensa col·laboració, sobretot amb Mundo Diario i Lucha Obrera, que duraria fins al 1980.

Hi ha una certa complicitat entre molts dels treballadors que surten a les imatges i els fotògrafs. “«Estem vius, feu-nos fotos», semblaven dir-nos les persones que es manifestaven. Era una alimentació mútua, entre els manifestants i nosaltres”, expliquen els fotògrafs. “Tenien una consciència històrica, sabien que era un moment de canvi”, diu la historiadora i comissària de l’exposició, Isabel Segura.

Totes les lluites socials

El col·lectiu va donar les 10.000 fotografies que va fer durant aquells anys a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Segura n’ha fet una selecció. A l’exposició, molt mínima i repartida en uns quants plafons en un dels passadissos del Born, es poden veure algunes de les mobilitzacions d’aquell període intens: la vaga de miners de Fígols del 1977, treballadors de la Pegaso i de la Hispano-Suiza, operaris de la construcció, la vaga d’Ossa el gener del 1978, el míting de l’anarquista Frederica Montseny del 2 de juliol del 1977, les protestes de les treballadores del tèxtil i de la neteja...

Hi ha algunes imatges de les protestes a Seat. A l’antiga fàbrica de la Zona Franca les mobilitzacions van ser força freqüents a la dècada dels 70. Antonio Ruiz Villalba, soldador de Seat, va ser abatut amb vuit trets durant l’ocupació dels empleats de la fàbrica el 1971. Hi ha una altra imatge que podria ser molt actual, però protagonitzada per immigrants diferents: són jornalers que l’octubre del 1978 viatjaven des de Barcelona, amb tren i autobusos, a fer la verema al Rosselló. En una de les fotografies es pot veure un gran cartell que donava la benvinguda a aquests treballadors en un centre d’acollida nord-català.

Hi ha imatges de dones demanant als carrers la gratuïtat dels anticonceptius i transsexuals i gais que el 25 de juny del 1978, a les escales de la catedral de Barcelona, demanaven ser acceptats: “La Iglesia no nos acepta pero Dios nos quiere. Por algo nos creó”. També hi ha el rastre de l’extrema dreta: un acte amb Blas Piñar, president de Fuerza Nueva, el setembre del 1977 en un Palau d’Esports de Barcelona ple de gom a gom.

En un vídeo, els tres fotògrafs recorden que va ser una experiència col·lectiva: “Treballàvem l’un per l’altre”. També relaten una lluita que encara continua: la publicació de la seva firma i poder cobrar a final de mes. I, sobretot, l’anhel per innovar, per crear un llenguatge fotogràfic que a la premsa de l’època no existia: “Ens sentíem immersos en els moviments i les agències que hi havia a escala europea”.

stats