ARTS ESCÈNIQUES

L’espectacle més lleig i abjecte de Roger Bernat

‘Flam’ vol fer riure i plorar el públic del Teatre Lliure apel·lant al sexe, la mort i l’escatologia

Ni història, ni girs narratius ni personatges. El nou espectacle de Roger Bernat, Flam, va directament al gra. L’espectador que gosi enfrontar-s’hi -és un muntatge per a un públic valent- toparà frontalment amb un artefacte pensat per fer-lo riure i fer-lo plorar sense cap preludi. Flam, amb dramatúrgia de Roberto Fratini, busca que tant els espectadors com els actors assoleixin “un grau d’excitació suficient de manera que arribin al riure i al plor sense saber gaire per què”, explica Bernat. Pensada com una bomba emocional, Flam és una creació de la companyia IT de l’Institut del Teatre i serà al Teatre Lliure de Gràcia des de dijous i fins diumenge.

“Hem deixat de banda tot el que és superflu per centrar-nos en les emocions”, diu Bernat, que assenyala els tres grans temes als quals recorre la peça per provocar-les: la mort, el sexe i l’escatologia. A partir d’aquests tres elements, el director ha treballat amb els intèrprets per construir una gran olla a pressió de llàgrimes i riallades. Alba Aloy, Adrià Ardila, Hodei Arrastoa, Marta Borràs, Alba Duño, Mireia Lorente-Picó, Antoni Mas, José Luis Oliver i Eva Ortega són els nou actors -exalumnes de l’Institut del Teatre- que han acceptat el repte de convertir-se en les peces per fer explotar aquest artefacte escènic. Tot plegat desemboca, segons Bernat, en “un dels espectacles més lletjos i abjectes que s’han vist a Barcelona”. El director vol combatre així la idea que els teatres són espais de compromís per convertir-los en “espais de desesperança”.

Conegut per muntatges com Domini públic (2008), Pendent de votació (2012) i No se registran conversaciones de interés (2016), Bernat va impulsar el projecte arran de l’encàrrec de l’Institut del Teatre, que va demanar-li que elaborés un espectacle per a la seva companyia teatral, destinada a ser un pont entre la formació i la professionalització per als alumnes. “Crec fermament que si els actors no són éssers menyspreables, deixen de ser sagrats -defensa el director-. Sé que Flam generarà un fàstic cultural, però cal ensenyar a la societat allò que intenta amagar”. La iniciativa d’unir directors veterans amb joves actors de l’IT Teatre va començar fa tres anys, i des d’aleshores hi han participat directors d’escena com Jordi Oriol, Carles Santos i Chokri Ben Chikha.

“Claveguera de la teatralitat”

Per a Flam, Bernat ha utilitzat “referents del món premodern” com El Quixot i Gargantua i Pantagruel. “El títol és tan aleatori com tot l’espectacle. Hem treballat d’una manera molt musical, com si els intèrprets fossin una orquestra que ha d’anar muntant la seva partitura”, explica el director. Flam es va estrenar a l’estiu al Festival Grec, i els seus creadors ja van poder comprovar l’impacte de l’artefacte en el públic. “Genera reaccions molt polaritzades. Com a espectador només tens dues opcions, o contribueixes al seu naufragi o t’hi negues”, afirma Fratini, que defineix la peça com “una claveguera de la teatralitat” perquè “davant qualsevol decisió, hem optat sempre per la solució més molesta”. De fet, la interacció entre actors i públic és imprescindible des que es posa en marxa l’espectacle. “Al principi directament obliguem els espectadors a riure o plorar amb uns cartells que els indiquen quan fer-ho -assenyala Bernat-. Després, simplement les emocions s’acaben contagiant i el públic acaba amb la sensació desagradable d’estar molt excitat sense saber cap on derivar-la, si riure o plorar o tot a la vegada”.

EDICIÓ PAPER 19/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF