ART
Misc 21/11/2018

La fira Loop és de les dones

Alguns dels vídeos més punyents de la 16a edició són obra d’artistes femenines d’arreu del món

i
Antoni Ribas Tur
4 min
La fira Loop és de les dones

BarcelonaEl recorregut per les galeries de cada edició de la fira Loop de Barcelona ja s’ha convertit en una tradició. La d’enguany estrena seu, l’hotel Almanac Barcelona, i destaca per la rellevància de la presència de les dones artistes. Tot i que la llista d’obres, una per galeria, és pràcticament paritària -22 homes i 20 dones-, són elles les que aborden temes d’actualitat en els seus treballs, com els traumes heretats de la història recent i les migracions. A l’espai de la galeria israeliana Chelouche es pot veure Ira Eduardovna i unes actrius que va contractar per recrear el seu retorn a la casa on va viure a l’Uzbekistan 25 anys després de marxar del país. “Quan un marxa el trauma es produeix a les dues bandes, també a la dels que es queden”, diu l’artista. Finalment Eduardovna va acceptar que “tornar no és possible” i es planteja si l’art pot ser terapèutic. “La meva obra parla de què significa ser artista i de si l’art pot curar”, conclou.

També es posa en joc a ella mateixa l’artista iraniana Parisa Aminolahi. Al vídeo que exposa a la galeria AG de Teheran relata com ella i el seu company van marxar fa deu anys a Amsterdam “deixant enrere la família i els amics”. La galerista, Simindokht Dehghani, posa l’accent en el fet que Aminolahi no parli del seu trasllat des d’una perspectiva de gènere: “No vull semblar sexista, però em costa molt trobar dones artistes que per tirar endavant no facin servir el gènere sinó la qualitat”.

Són encara més forts els testimonis de nou prostitutes que Núria Güell va recollir al vídeo De putas. Un ensayo sobre la masculinidad, exposat a la galeria ADN. Les prostitutes entrevistades donen una visió despietada dels clients. “Posem els homes en una posició de vulnerabilitat i veiem que el mandat de la masculinitat és més castrador que el de la feminitat”, diu Núria Güell. Entre altres dones més, a la galeria Àngels Barcelona Lúa Coderch presenta un vídeo sobre la parla, com fer-se sentir i com tenir una veu pròpia on només es pot veure la boca de la protagonista, com en la cèlebre peça de Samuel Beckett Not I, de la qual també agafa el títol.

Obres fins a 50.000 euros

Pel que fa al preu de les peces, la més cara, 50.000 euros, és Bycicle race (1978), de l’australià Derek Kreckler, perquè l’edició inclou una còpia del super-8 original. Kreckler és poc conegut a Europa i els Estats Units, però com que les seves performances es poden relacionar amb les que es feien aleshores, els responsables de la galeria Jarvis Dooney han cregut convenient portar-lo a Loop. La més barata, 1.800 euros, és el vídeo que Sander Breure i Witte van Hulzen van fer amb enregistraments que van trobar a les xarxes socials d’una performance seva a l’estació central d’Utrecht .

La primera edició de la fira Loop es va celebrar el 2003 i, segons el president del comitè de selecció, el col·leccionista Jean-Conrad Lemaître, ara passa per un moment “maduresa”. A més de consolidada, és una fira coneguda internacionalment. “Els col·leccionistes holandesos estan enamorats de Loop”, diu el galerista català establert a Amsterdam Gabriel Rolt. “També és molt interessant tota l’activitat que hi ha al voltant de la fira”, subratlla.

La participació a la fira de la italiana Gilda Lavia ha sigut arribar i moldre: ha obert una galeria enguany i el comitè de la fira l’ha seleccionat amb el vídeo que documenta una performance sobre migracions del cubà Carlos Martiel a la passada Biennal de Venècia d’art, durant la qual es va posar dins una urna de vidre i va aguantar impassible que s’anés omplint d’aigua de la Mediterrània i li arribes fins al coll. Malgrat tot, a Loop també hi ha una mica d’humor, com la paròdia descarnada i divertidíssima de la figura del comissari d’exposicions que fa l’israelià Shahar Marcus.

Un vídeo en un monòlit

Dins la fira hi dues peces que defugen el format tradicional de les projeccions: la galerista catalana establerta a Londres Pati Lara exposa un vídeo d’Andrea Galvani que es pot veure en un petit portàtil damunt un monòlit. L’artista va volar en un F-18 a la mateixa velocitat que la rotació de la Terra però en sentit invers per crear una posta en què el Sol es manté tangent a l’horitzó. La galerista també posa en relleu el prestigi de la fira: “Conec bé el projecte i m’encanta el format domèstic que tenen les habitacions. També m’interessa perquè els col·leccionistes que venen són de primer nivell i perquè es poden generar contactes”. Tornant als formats curiosos, a la galeria Rocío Santa Cruz hi ha un vídeo de Lois Patiño projectat en un bloc de metacrilat.

La fira estarà oberta fins demà i els organitzadors calculen que hi assistiran 4.000 persones. Loop rep 250.000 euros de la Generalitat, 60.000 de l’Ajuntament de Barcelona, 10.000 del ministeri de Cultura per al festival i 5.000 d’Acción Cultural Española.

stats