Estem en perill

PalmaFa molt de temps que la filosofia està en perill, o així ho entén el nostre present. Com si pogueren estar en perill l’art o la música. Com si no foren cosa de tots, cosa inevitable. La filosofia, de la mateixa manera que l’art, és una creació. Les grans creadores arrisquen la pròpia vida per dibuixar noves relacions amb la realitat. La filosofia també crea relacions noves amb el món i tracta d’expressar-les mitjançant conceptes.

Els conceptes són aquests monstres rars que ens allunyen dels textos filosòfics. Els filòsofs són uns mestres fabricant conceptes i allunyant lectors acabats d’arribar. A vegades, sembla que escriuen en una mena de llengua estrangera, reconeixem alguna paraula però el sentit ens arrossega cap a allò desconegut. Pentura hauríem d’obrir els llibres de filosofia com qui s’apropa a una obra d’art. No contemplem per entendre, contemplem desitjant robar un món que ens és aliè. Però no desitgem qualsevol món, només sentim la trobada de vegades, quan la nostra singularitat és commoguda (una mescla d’atzar i de coincidències).

Hauríem d’obrir els llibres de filosofia de la mateixa manera, començar a llegir per veure si es produeix la trobada, per veure si ens contagien els conceptes i si ens fan pensar el que no havíem pensat fins aleshores. És així com s’aniran formant, lectura rere lectura, les nostres amistats filosòfiques i també les nostres desavinences. La filosofia, com la literatura o l’art, ens ajuda a resistir el corrent, ens ajuda a escapar de l’estupidesa, l’avorriment i la vulgaritat. La filosofia ens permet pensar de bell nou.

Gilles Deleuze és un filòsof vitalista a la manera de Nietzsche: “Estimaven la vida no perquè estigueren acostumats a viure, sinó perquè estaven acostumats a estimar”. Estimar la vida perquè la tenim avesada és estimar el que ens és conegut. En canvi, estar acostumades a estimar, implica deixar-nos endur per la vida, estar obertes al canvi, cercar incansables allò desconegut. Els filòsofs vitalistes no intenten domesticar la vida perquè saben que la vida pot més que qualsevol altra cosa, saben que és la nostra única potència.

La vida que hi ha dins cadascuna de nosaltres no és una cosa fixa d’un cop per sempre, és un esdevenir continu. Quan assumim una identitat, la que sigui, empresonem la vida, però és molt difícil defugir les identitats si estem desarmades de pensament (crític, propi). La filosofia té la capacitat d’alliberar la vida, de resistir enfront de la mediocritat que pressuposa qualsevol emplaçament inamovible, qualsevol amarratge dogmàtic. Només quan ens posem a mercè del desconegut fem la vida més gran, l’estimem.

El nostre present hauria d’entendre que, sense filosofia, estem en perill.