El festivals de cinema es neguen a desaparèixer

BARCELONA.Les alarmes saltaven el febrer passat. El festival REC de Tarragona anul·lava els preparatius de l'edició del 2012 com a conseqüència dels deutes del consistori tarragoní i la imminència d'una disminució brutal de la inversió municipal.

La possible desaparició del festival va provocar una reacció en cadena de mostres de suport. Entitats i empreses de la ciutat es van oferir espontàniament a col·laborar per evitar la seva fi. I en paral·lel, l'Ajuntament va fer marxa enrere: va executar els pagaments ajornats i va renovar l'aposta pel festival. Ja era massa tard per a la tradicional edició primaveral, però l'equip no volia deixar passar un any sense celebrar el festival. Solució? Un REC de tardor amb les activitats retallades però sense comprometre la qualitat de la programació, que se celebrarà del 9 al 18 de novembre a Tarragona.

"Les circumstàncies ens han obligat a reformular el festival", resumeix Xavier Garcia, el seu director. Però no es refereix només a les noves dates o al menor pressupost. "El suport popular que hem rebut ens ha impulsat a exportat els continguts del festival a nous espais com el cinema Les Gavarres. Ens hem adonat que el REC pertany a la ciutat i hem volgut que aquesta idea es faci visible".

Els tarragonins trobaran a faltar les nits de gresca del Reclanuí al Camp de Mart, el seminari audiovisual, les seccions de curtmetratges i el concurs de Live Cinema, però no es poden queixar per la selecció de llargmetratges, que és magnífica: la secció d' opera prima inclou títols com el guanyador del recent In-Edit Searching for sugar man ; els triomfadors al Festival de Rotterdam -la Meca dels nous realitzadors-, Klip (Maja Milos) i De jueves a domingo (Dominga Sotomayor); el film-assaig Mapa , l'esperat debut del curtmetratgista Elías León Siminiani, i la tragicomèdia xilena de Marialy Rivas Joven y alocada , premiada a Sundance. Una panoràmica rigorosa i eclèctica del que es cou avui en el cinema d'autor internacional, completada per sessions especials - Amor y letras , segon llarg del Josh Radnor de Cómo conocí a vuestra madre -, una retrospectiva sobre el nou cinema islandès i el cicle temàtic Girls on fire , en què destaca l'estrena a l'estat de Tiny furniture , escrit, dirigit i interpretat per la creadora de la sèrie Girls Lena Dunham. Potser és una edició "de circumstàncies", però compta amb la programació més atractiva de la història del REC.

Créixer per sobreviure

El REC no ha sigut l'únic festival a punt de desaparèixer en aquest any de crisi i retallades. La Mostra de Cinema Colombià - Diàspora va perdre d'una tacada els ajuts de l'Agència Espanyola de Cooperació, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona. Van estar a punt de tancar la paradeta, però finalment se'n van sortir i l'11 de novembre arrenca a Sant Cugat una nova edició. "Les entitats que ens coneixien han fet pinya amb nosaltres i ens han facilitat molt les coses: el 90% dels actes es fan gràcies a aportacions en espècies", explica Sandra Campos, directora de la Diàspora. "La crisi ens ha obligat a créixer i ser més creatius: hem descentralitzat el festival i l'hem fet més participatiu. En lloc de córrer cap enrere, anem cap endavant".

La Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani, que arrenca avui, també ho va passar malament quan l'Agència Catalana de Cooperació, el seu principal promotor, va tancar l'aixeta. Acostumats a la precarietat, però, se n'han sortit a còpia de voluntarisme i d'un ajut de l'Ajuntament de Barcelona que ha motivat en part que el festival s'instal·li a la Filmoteca i abandoni definitivament Sant Feliu de Llobregat.