CINEMA

Un festival compromès, lúdic i trencador

L’Atlàntida Film Fest inclou 40 llarmetratges, 15 estrenes, quatre estrenes mundials i nou concerts en una setmana

L’Atlàntida Film Fest és un projecte de Filmin, en la seva vuitena edició en xarxa i tercera edició física a Palma, que inclou tres nous espais, 40 llargmetratges, 15 estrenes estatals, quatre estrenes mundials, nou concerts i més de 60 convidats i que és 100% gratuït. Comença el dilluns 25 de juny a Es Baluard i acaba el diumenge 1 de juliol a les Voltes.

Jaume Ripoll, el director del festival, va estudiar a l’ESCAC, a la tercera promoció. De la primera en varen sortir J. A. Bayona ( Lo imposible, Jurassic World...) o Kike Maíllo (Eva o Toro). A tercer de carrera va morir el seu pare, que era distribuïdor de cine a les Balears, i en el quart i darrer any de carrera va combinar la seva formació amb la gestió de l’empresa familiar.

Va tornar uns anys a Mallorca, fins que Juan Carlos Tous li oferí treballar com a director editorial a Cameo, la distribuïdora de DVD i Blu-ray de cine independent. Dins Cameo mateix es va crear Filmin, la plataforma en xarxa, ara fa just 12 anys, tot i que la companyia es va fundar oficialment un any després.

Un pas més va ser l’inici de l’Atlàntida, fa vuit anys, que sorgí com un festival de cine en xarxa, amb especial focus en pel·lícules europees que corrien el risc de ser oblidades -d’aquí en ve el nom. El festival va néixer amb el principal objectiu de donar difusió algunes produccions de cine que no arriben a les sales.

La primera edició física del festival va ser a Barcelona el 2015, al Sónar+D, la secció més professional. Jaume Ripoll, amic de Javi Caballero i dels altres directors del Sónar, va programar les primeres conferències, però el projecte encara no estava gaire definit.

L’any següent va sorgir l’oportunitat que vingués a Palma, on es va anar consolidant com un esdeveniment de referència.

A Ciutat no hi havia un festival de cinema d’estiu, la temporada alta no significa temporada baixa de cultura. Les institucions els varen oferir unes seus molt bones per al projecte.

El que proposaren no era fer un festival tradicional, amb moltes projeccions, estrelles internacionals i estora vermella. Oferiren un festival singular, gratuït, sobre uns temes concrets i en espais singulars. Eixos que es mantenen, amb una programació de primeríssima qualitat, amb un equip molt petit.

Han trobat molt bona intenció institucional i, en canvi, cap cadena hotelera no els ha volgut donar suport. Compten amb ajuts per línies de subvenció, però el suport econòmic que tenen és infinitament inferior que el que puguin obtenir a altres festivals.

Disposen d’un pressupost quatre vegades inferior que el que pot tenir el Festival de Las Palmas, 20 vegades inferior que el de Màlaga i 30 vegades inferior que el de Sant Sebastià.

Treballen moltes hores i Filmin aposta per l’Atlàntida Film Fest com a estratègia per crear nous subscriptors per a la plataforma.

Programa

Els eixos temàtics aquest any són Controvèrsia, Generació present i distòpica, Nacionalisme i Identitat LGBI+. No poden quedar al marge del context, ni obviar que el 28 de juny és el dia de l’orgull LGBI+.

Tant amb les pel·lícules com amb les conferències volen fomentar el pensament crític i fins i tot incomodar l’espectador mostrant una dualitat d’opinions.

El públic objectiu també és divers. Hi ha des de films com A plena voz, sobre música hip hop , Out, de Dennis Parrot, un documental rodat durant tres anys a partir de gravacions de joves que surten de l’armari en el seu context familiar i ho comparteixen per FaceTime o WhatsApp, o Quiero lo eterno, una producció del cantant de Manos de Topo, Miguel Ángel Blanca, que aspira a ser La naranja mecánica de la generació trap, dedicada a un públic més jove.

Un film de format més clàssic per a un públic més adult pot ser El caso Kurt Waldheim, de Rutt Beckermann, que es projectarà a la inauguració del festival, el dimarts 26 al castell de Bellver. La pel·lícula, que defineix tota una generació política, es basa en la vida d’un nazi que va arribar a ser secretari de les Nacions Unides i president d’Àustria. També de caràcter polític, El venerable W, que és l’episodi final de la Trilogia del mal de Barbet Schoreder. W és un monjo budista líder del moviment antimusulmà a Birmània. El film es projectarà el dimecres 27 al CineCiutat.

La mirada poderosa de Bertrand Mandico amb The Wild Boys, la podrem veure el dimecres 27 a Es Baluard, amb ressons d’ El senyor de les mosques, distòpica i andrògina, que combina blanc i negre, color i negatiu pintat.

Una de les considerades pel·lícules europees de l’any és Ni jueza, ni sumisa, d’Yves Hinant i Jean Libon, programada per al divendres 29 al Museu de Mallorca. El documental segueix el dia a dia d’una jutgessa belga que tracta en to de comèdia ficcionada casos de crim i abús. La projecció anirà precedida per la conferència El año del #MeToo.

El dissabte 30, al Museu de Mallorca hi trobarem la censurada The Great European Cigarette Mystery, de Jeppe Ronde, un thriller sobre corrupció, suborns i l’assassinat d’Antonio Quatraro, un alt funcionari de la UE. La pel·lícula, durant un any, va ser segrestada als jutjats, per la pressió de les companyies tabaqueres. La versió que ve a Mallorca té 20 minuts menys que l’original, que no es pot emetre.

El diumenge 1 de juliol a Es Baluard, la projecció de Permanent Greelight comptarà amb la presència de Dennis Cooper, el controvertit novel·lista que, amb aquesta pel·lícula, s’estrena com a director. És una macabra i incòmoda història inspirada en Jale Bilardi, l’australià que es va unir a ISIS el 2014.

La polèmica està servida amb Holiday, d’Isabella Eklöf, que va commocionar Sundance, i s’estrena amb un format trencador multipantalla. Per veure una de les escenes més pertorbadores de violència sexual, l’espectador s’haurà d’instal·lar una aplicació. al mòbil. La projecció quedarà enfosquida, apel·lant al voyeurisme dels espectadors mitjançant els dispositius mòbils.

Concerts

Els concerts hi aporten el caràcter lúdic i conviden nous públics, per exemple, amb la sessió de dimecres 27 a les Voltes de trap i reggaeton amb One Path i Bea Pelea.

El músic, arquitecte i activista Putochinomaricón és un dels referents d’enguany, qui fa pràctica l’afirmació d’Emma Goldman:“Si no la puc ballar, no és la meva revolució”. La festa està també assegurada amb Joe Crepúsculo i Meneo.

Rocío Márquez donarà veu al flamenc clàssic el dimarts 26 al castell de Bellver, el dia de la inauguració oficial d’aquest festival.

Tots els músics convidats tenen una relació especial amb el món de la imatge. Samantha Hudson, icona d’institut, i ara d’Instagram, actuarà dijous 28 a les Voltes, després de la projecció del documental electroqueer que ella mateixa protagonitza, dirigit per Joan Porcel, qui també assistirà a l’acte. Yurena, anteriorment coneguda com a Tamara, interpretarà alguns temes el dijous 28 a Es Baluard, on prèviament es projectarà la pel·lícula Puta y amada, en la qual participa.

Suport a la formació

i a la creació

El Mallorca Talents Lab és una aposta de l’Atlàntida Film Fest per la creació. Hi seran tutoritzats sis guionistes de fins a 35 anys, seleccionats per un jurat professional, que triarà entre més de 60 guions d’altíssima qualitat. Els seleccionats passaran a Mallorca els dies del festival i tindran una tutoria amb professionals del sector com ara Miguel Malchasky, Olimpia Pont i María Zamora. A més, participaran en una jornada d’internacionalització amb Mar Coll, Carles Marques-Marcet i Alejandro Miranda. La cadena IB3 atorgarà un premi de 1.000 euros al millor projecte. L’Atlàntida i Filmin, com a plataforma, faran un seguiment dels projectes. Els agradaria tenir l’oportunitat de poder presentar alguna de les noves produccions a futurs festivals. Ja han repetit edicions alguns noms destacats i els agradaria molt poder donar continuïtat al projecte per establir-se com un nou referent cultural a escala estatal i internacional, no només com a receptors, sinó també com a promotors dels nous talents.

EDICIÓ PAPER 17/02/2019

Consultar aquesta edició en PDF