Enviat especial a CanesAhir a la tarda, Jean-Paul Belmondo va passar per la catifa vermella del Palais des Festivals, repentinat i d'esmòquing, agraint l'homenatge que Canes li dedica aquest any. També ahir Aki Kaurismäki arrencava generosos somriures a l'exigent públic del Théâtre Lumière i feia callar les xiulades que amb més o menys força s'acostumen a sentir després de les projeccions. El gran representant del cinema finlandès segueix tenint mà esquerra per transformar les petites coses en grans pel·lícules -o eren les petites pel·lícules en grans coses?-. Ahir, amb la projecció del primer film que roda a França, Le Havre , va treure's de la butxaca un caramel molt llaminer.
Fa dos dies, el cinquè llargmetratge de Terrence Malick viatjava en boca d'espectadors que van com formigues feineres d'una banda a l'altra de la ciutat. The tree of life plantava les llavors d'una religiositat misteriosa i a vegades una mica grandiloqüent. Kaurismäki s'ha afanyat a girar aquesta truita amb un film màgic en la mateixa mesura, però molt més recollit. Le Havre esquiva lleugerament la línia manierista que el finlandès va inaugurar amb Llums al capvespre , i recula cap a la sensibilitat minimalista d'algunes de les grans pel·lícules que va rodar a finals dels 80 i principis dels 90, com Núvols passatgers o La noia de la fàbrica de llumins . El protagonista és un antic escriptor retirat que viu sense ni un ral a la localitat francesa de Le Havre, fent d'enllustrador de sabates.
Simplicitat i humor
"Kaurismäki sempre aconsegueix que les coses flueixin durant el rodatge", explicava André Wilms, el número 1 d'un càsting que inclou grans actors francesos com Jean-Pierre Léaud, a més de l'aparició estel·lar del cantant Little Bob. "El seu gran mèrit és fer que el conjunt sigui clar i diàfan". Els que el coneixen asseguren que els seus guions són molt més densos del que sembla, tot i que també es diu que Kaurismäki és home de poques paraules. "Aki és el contrari del president de la República -deia l'actor Jean-Pierre Darroussin-. Amb dues bestieses és capaç de construir un món sencer, mentre que un president transforma el món en dues bestieses".
Però que no ens enganyi la fama. Aki Kaurismäki ha demostrat, en moltes ocasions, que el sentit de l'humor que gasta és cosa bona. Ha estrenat pel·lícules tan hilarants com la sèrie en dues parts de Leningrad Cowboys , en què narrava el viatge d'una banda ficcional de músics russos -curiosament, després de l'estrena el grup es va fer molt famós a Finlàndia-. Tot i que ha rebaixat el nivell, Le Havre conserva rastres d'aquest humor tan ben trobat. Si més no, Canes va saber respondre cada acudit amb rialles. Si algú està fent travesses aquests dies, ja pot dibuixar-li una estrelleta: Le Havre és una bona candidata a la Palma.
