CINEMA
Cultura 20/11/2012

El festival L'Alternativa s'escurça però resisteix

Avui arrenca al CCCB el 19è Festival de Cinema Independent de Barcelona. El director Pedro Costa i l'actriu Jeanne Balibar són els grans atractius d'una edició reduïda marcada per les retallades.

Xavi Serra
2 min
Jeanne Balibar,  la protagonista de Ne change rien, el documental dirigit pel portuguès Pedro Costa, també homenatjat a L'Alternativa.

BARCELONA."No ens rendirem", proclama Tess Renaudo, programadora i codirectora de L'Alternativa. La frase es pronuncia un dia abans que arrenqui una edició de circumstàncies del Festival de Cinema Independent de Barcelona, en què el certamen ha reduït el nombre de jornades, que de nou passen a sis. La programació també s'ha vist afectada: dels 190 títols de l'edició del 2011 el festival passa a projectar-ne només 130, i les 45 pel·lícules de la secció oficial s'han convertit aquest any en 30. "Ens hem hagut d'ajustar a la realitat", resumeix Renaudo. I aquesta realitat és una tisorada aproximada -encara s'han de confirmar algunes partides- d'un terç del pressupost. I parlem d'un festival que l'any passat ja va haver d'empassar-se una retallada del 10% en les aportacions públiques.

Tot i les dificultats, L'Alternativa tira endavant. Amb la Filmoteca de Catalunya com a col·laborador i nova seu -que s'afegeix al Centre Contemporani de Cultura de Barcelona, l'Institut Francès i Casa Amèrica Barcelona-, el festival torna a oferir als barcelonins un bon grapat de mirades sobre el cinema independent actual: des del testimoni sobre la realitat sagnant del poble palestí de Five broken cameras , d'Emad Burnat i Guy Davidi, fins al boirós retrat d'un home que vaga en solitari pels boscos de Two years at sea , d'un cineasta tan acostumat a perseguir fantasmes i outsiders com el britànic Ben Rivers. Això pel que fa als llargmetratges: entre els curts hi figura el premiadíssim Una historia para los Modlin , de Sergio Oksman, una ficció que parteix de la troballa real d'una caixa amb els records d'una família abandonada al carrer.

El director i la cantant

L'Alternativa sempre s'ha mogut entre el cinema d'aspiració social i l'experimentació formal; entre els cinemes emergents de països llatinoamericans i la tradició autoral europea. En aquest últim apartat destaquen en aquesta edició els homenatges al cineasta portuguès Pedro Costa i l'actriu i cantant francesa Jeanne Balibar, que s'estrena com a directora a Par exemple, Electre . L'absència a última hora de Costa -el festival va informar ahir que és per motius aliens a L'Alternativa- impedirà gaudir d'una taula rodona al voltant de Ne change rien , el documental que el portuguès va dedicar a Balibar mentre ella enregistrava la cançó del mateix títol a l'estudi. La programació de pel·lícules com O nosso homen , No quarto da Vanda , Ossos i el mateix Ne change rien sempre és bona notícia, però és una llàstima que les circumstàncies no permetin una retrospectiva completa d'un dels directors europeus més influents dels últims 25 anys. Pel que fa al cinema llatinoamericà, L'Alternativa presentarà una selecció elaborada en col·laboració amb el festival mexicà Contra el Silencio Todas la Voces, que treu a la llum apostes independents de països com Guatemala i l'Argentina.

Completen la cita cinèfila la indispensable secció Pantalla Hall, un refugi per al risc i la innovació amb entrada lliure, tallers d'animació i reciclatge d'imatges, xerrades professionals i projeccions infantils. L'Alternativa, efectivament, no es rendeix.

stats