"Tinc ferides a la pell que ja han cicatritzat"

L'antic Palais Stéphanie de Canes, ara Hotel Marriott, és un dels punts de trobada entre els cineastes i periodistes que ronden aquests dies la Croisette. Pedro Almodóvar seu envoltat de dotze caçatitulars que l'assetgen amb preguntes sobre La piel que habito i d'altres assumptes.

Com és la pell que habita vostè?

Sembla que de petit no m'agradava gaire. A l'escola, quan algú em cridava mai no em donava per al·ludit. No sé per què. Ara és una pell bregada, amb ferides que ja han cicatritzat. M'ho passava molt bé quan aquesta pell era més tendra, però ara provo coses noves que tampoc estan malament.

Li agrada experimentar?

Aquesta pel·lícula és molt diferent de l'anterior que vaig fer. Però també Los abrazos rotos era molt diferent de Volver . I Volver de La mala educación . Tot i que en realitat sempre es torna a formar part d'un mateix. Així són les cadenes que acaben construint una trajectòria.

Aquesta vegada ha optat per una posada en escena molt austera.

L'argument ja era extrem. Treballar amb aquesta austeritat ha estat una novetat. De fet, crec que és el límit d'austeritat que puc assumir. Volia que fos una pel·lícula bonica de veure, amb imatges contundents, que em permetés equilibrar l'horror de la història. De films sanguinolents ja n'hi ha molts. Jo vaig preferir anar cap a una cosa més clàssica.

És una aposta radical?

Em considero un privilegiat, perquè des dels inicis he treballat sempre amb una llibertat i una independència totals. Han estat una constant de la meva carrera. Així que, més que de radicalitat, preferiria parlar d'independència, un luxe que sempre m'he pogut permetre treballant al marge de les modes i de les imposicions del mercat.

Ha consolidat el seu estil?

Ara, m'he sentit igual d'impactat que el públic que l'acaba de veure. Tenint en compte que faré unes 3.000 pel·lícules abans d'acabar la meva carrera, es pot dir que encara sóc un aprenent, i moltes vegades no sé per on agafar el paper de director. Però aquest cop m'he pres la feina a consciència. He estat deu anys fent el guió de La piel que habito . Durant aquest temps, cada vegada que acabava un rodatge, reprenia l'escriptura. L'he disfrutada molt. És una pel·lícula molt desitjada.