'Fenomen', la poètica de trencar gel al Grec
Quim Girón i Moon Ribas juguen al Mercat de les Flors
'Fenomen'
Festival Grec: Mercat de les Flors. Fins al 5 de juliol
En francès de l’art de la interpretació en diuen jouer. O sigui jugar. I jugar és el que ha volgut fer Quim Girón en el seu nou espectacle, en què l’acompanya Moon Ribas. Un joc al voltant de les possibilitats del gel en els tres estats. Un joc sobre com canviar l’estat de la matèria i per això un joc sobre els processos naturals que ens envolten. Un joc que diuen que ha nascut com a investigació sense una dramatúrgia precisa tal com ho faria un nen si li dones uns trossos de gel i un martell.
Girón ja va experimentar amb els canvis formals de la matèria quan s'hi aplica una força a Fang, un esplèndid espectacle d’una gran plasticitat i una poètica visual veritablement sensacional que s’ha vist ben poc i que mereixeria una llarga explotació. Del fang, doncs, al gel. Un material més anàrquic, més independent, que resulta ben difícil de modelar i que en conseqüència demana un altre tractament: el trencament. I és que per molts grampons que un es posi al peu és extremadament dificultós caminar i moure’s sobre dues barres de gel. Girón ho fa i són les poques acrobàcies que hi ha a l’espectacle. L’entrada de Ribas sortint del congelador amb una gran placa de gel té força plàstica i fins i tot una certa intriga, i l’esclat del gel quan cau sobre el linòleum i queda esmicolat en mil trossos de colors blavencs, com els de la cada cop menys gelada Antàrtida, ens transporta a un caos tan bell com desconegut. Girón, abocat sobre el fons del congelador i d’esquena a Ribas, llançant trossets de gel sobre el linòleum convertit en llenç em va fer pensar en Jackson Pollock al seu estudi de Nova York. Una imatge que creix encara més quan el fum es barreja amb l’aigua sobre el linòleum i crea un món de formes en moviment. Sigui dit tot això per mostrar les qualitats plàstiques i l’interès d’una proposta, coproduïda pel Grec i el festival Sismògraf d’Olot, a la qual, no obstant i al meu parer, li manca allò de què presumeix, una mínima dramatúrgia que fili les escenes. Una recomanació: l’interessant joc amb el bust de gel requeriria una presentació més frontal.
