01/02/2012

La felicitat conjugal, segons Tolstoi

2 min
"LA FELICITAT CONSISTEIX A VIURE PER L'ALTRE",  CREU SERGUEI, PERÒ NO ÉS TAN FÀCIL

Sofia Behrs, filla d'un metge de Moscou, tenia divuit anys i Lev Tolstoi trenta-quatre quan es van casar. Ell, però, ja la coneixia d'abans. El seu va ser un matrimoni apassionat i convuls, que es va acabar trencant al final de la vida de l'escriptor, quan ell, amb 82 anys, fugint del control obsessiu d'ella, va marxar de Iasnaia Poliana, la casa de camp on havia nascut i on vivien. Només se'n va endur dues obres: els Assaigs de Montaigne i els Pensaments de Pascal. No va tenir gaire temps d'assaborir-los: en el curs de la fugida va caure greument malalt i va acabar morint, el novembre del 1910, a l'estació de tren d'Astapovo, una mort gairebé retransmesa en directe pels mitjans de comunicació de l'època.

Molts anys abans d'aquest tràgic desenllaç, la seva bella història amb la joveneta Sofia va inspirar la novel·la La felicitat conjugal , que té com a protagonistes Serguei, de trenta-sis anys, i Maixa, de disset. Ell és un vell amic del difunt pare de la noia. El procés d'enamorament és extraordinàriament delicat i subtil: Serguei estima però no gosa, Maixa no sap que estima però flota. Es tracten de vostè, juguen, conversen, ella toca el piano. Fins que tot esclata. En aquestes pàgines hi surt amb tot el seu encís el gran coneixedor de l'ànima humana que és Tolstoi. L'obra la tenim en català des del 2005 a Edicions de 1984 -en traducció de Jaume Creus i en un volum que també inclou El diable - i ara en castellà a Acantilado, traduïda per Selma Ancira.

"La felicitat consisteix a viure per l'altre" és el leitmotivde Serguei. Maixa el fa seu, però no és tan fàcil. Tot i que el focus il·lumina gairebé exclusivament els amants, el que passa pel seu cor i pel seu cap, Tolstoi mai oblida l'entorn: la misèria de la pagesia -hi surten uns pobres tan pobres que "no tenen ni sal"-, la frivolitat de l'alta societat de Sant Petersburg per la qual s'enlluerna Maixa i la posició subordinada de la dona -la mateixa Maixa es regira contra el marit.

Però, ¿què és, al capdavall, la felicitat conjugal? El record d'un idil·li? Dos amants que esdevenen amics? La passió projectada cap als fills? A la recerca de la resposta, Tolstoi ens situa al bell mig de la sorda lluita entre raó i amor, joventut i experiència, la vida com un joc i la vida mateixa, l'entusiasme foll i la placidesa feliç... I alguna cosa troba, el savi Lev.

stats