El famós incest d'Eugeni d'Ors
El 1915, en una sèrie estival de les gloses a La Veu de Catalunya , Eugeni d'Ors va escriure la història incestuosa Gualba, la de mil veus . Vint anys després, quan vivia entre Madrid i París, on desplegava una notable activitat d'intel·lectual cosmopolita, l'editor Antoni López Llausàs, de la Llibreria Catalònia, va voler aproximar de nou Xènius al públic català amb l'edició, per primer cop en llibre, d'aquella novel·la breu, Tina i la Guerra Gran i la reedició de La Ben Plantada . Feia dos estius que Ors havia tornat a passar les vacances a Catalunya, concretament a l'hotel La Gavina de S'Agaró.
La història d'aquella operació editorial ens la brinda ara Xavier Pla en el volum novè de l'Obra Completa (Quaderns Crema) dedicada a Ors, la reivindicació del qual, "per molt crítica i triomfalista que sigui, constitueix un fenomen cíclic de la cultura catalana", segons Albert Manent. La recepció de l'autor, i la manera com ell mateix veia aquell retorn, obren un estudi introductori que també situa l'obra en el context en què va ser concebuda. Gualba... va ser escrita durant la Primera Guerra Mundial, quan l'Europa civilitzada que Ors havia agafat com a model s'estava esfondrant. S'estava produint, en paraules seves, una "violenta irrupció de la Història dins de la Cultura". La idealització de la cultura es revelava als seus ulls com una impostura que, segons Xavier Pla, "va portar Ors a la radicalització antidemocràtica i a l'elitisme intel·lectual". L'abarrocada i pertorbadora història de Tel·lina -la filla- i Alfons -el pare-, inspirada en les teories de Freud i Jung, esdevenia així una metàfora d'aquell daltabaix europeu i, per extensió, català: l'incest, el foc i les larves que a Gualba tot ho corrompen són les vies a través de les quals l'home d'ordre, el gran ideòleg del Noucentisme, adverteix del "fracàs de la cultura catalana per accedir a la modernitat", diu Pla. Perquè com recorda el mateix Ors al pròleg del 1935, "les victòries del classicisme comencen triplement, a les albes de la civilització humana, amb la prohibició de l'incest, amb el menjar cuit i amb la silueta del bisó, reproduïda per analític discerniment a les parets de l'interior de la caverna".
I en el cor de Gualba , unes paraules que ressonen amb força en el drama orsià respecte de Catalunya. El pare li diu a la filla: "Ésser diferent és un pecat: el càstig s'anomena solitud". I ella li respon: "Sí. Però estar sol, que és un càstig, també és un pecat".
