La família Coderch s’excusa per enviar l’arxiu a Madrid

BarcelonaLes negociacions que van envoltar la cessió de l’Arxiu Coderch al Museu Reina Sofia de Madrid han tornat a sortir a la llum arran del comunicat de la família de l’arquitecte. Una setmana després que se sabés que havien donat el fons al museu madrileny, ahir van emetre un comunicat per puntualitzar que el motiu era que el Reina Sofia va reaccionar més de pressa a l’oferta i amb més garanties de conservació que la Generalitat. La directora general de Patrimoni, Elsa Ibar, ho nega taxativament: “Mai hi va haver cap oferta de cessió -diu-. Si la família ens cedeix el fons, per descomptat que l’hauríem acceptat. Vam ser els primers interessats en l’arxiu”.

La família explica que el 2010 va decidir valorar l’arxiu i posar-lo a la venda. “Del 2011 al 2014 es va mantenir en exclusiva l’opció de compra conjunta de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, que no va prosperar”, diuen. A partir del 2014 van temptejar altres opcions. Com ja va publicar l’ARA, llavors la família demanava un milió d’euros pel fons, una xifra que ni la conselleria de Cultura ni institucions com el Col·legi d’Arquitectes (COAC) o el Macba, que també n’estaven al corrent, podien assumir. El 2011 el llavors director del Macba, Bartomeu Marí, havia proposat als fills fer una gran exposició, però la seva prioritat era vendre el fons. La Generalitat, en canvi, sí que es va ocupar d’inventariar tot el fons l’any 2014 en col·laboració amb els familiars, que no els van informar que busquessin més compradors.

Segons la família, el gener del 2018 va descobrir que “una bona part dels documents de l’arxiu tenien fongs amb perill de destrucció en poc temps”. Per això van accelerar-ho tot: van pressupostar el cost del tractament i van proposar-ne la donació a la Generalitat, a l’Ajuntament de Barcelona i al Museu Reina Sofia “perquè són les institucions que més interès havien mostrat”. Afirmen que se’ls va posar la condició que qui acceptés l’arxiu es faria càrrec del cost de restaurar-lo. “El Reina Sofia va contestar acceptant la donació i el pagament del cost de la neteja, i dur-la a terme immediatament”, diuen, mentre que la Generalitat va contestar, “després de mesos, acceptant la donació i el cost de la neteja, però proposant dur-la a terme en un període de tres anys”.

Segons la Generalitat, aquest punt és fals. Asseguren que la família mai els va plantejar una donació sinó la compra. “El febrer o el març del 2018 van voler reprendre la negociació. Era un moment en què no hi havia Govern, teníem el 155, i vam valorar que podíem arribar a pagar 300.000 o 400.000 euros, buscant modalitats de pagament en dos o tres anys”. La família ja no va respondre a l’oferta. Ibar nega que haguessin trigat tres anys a fer la restauració, com diu el comunicat de la família. “Tenim els recursos i les institucions per fer-ho immediatament i hauríem trigat el mateix que el Reina Sofia”, diu Ibar, que assegura que s’hauria dipositat el fons al COAC i n’haurien garantit una àmplia difusió.

Un arxiu essencial

El museu madrileny, que amb Manuel Borja-Villel porta a terme una intensa política d’inclusió de l’arquitectura a la seva col·lecció, va dir ahir a l’ARA que van començar el tractament del fons a l’agost i l’acabaran al febrer. Caldrà veure quina difusió tindrà l’arxiu format per plànols, croquis, fotografies i altres documents datats entre 1945 i 1984 d’un dels arquitectes més importants de la segona meitat del segle XX, que permet llegir el període des de la postguerra a la democràcia a través de la seva obra, amb projectes icònics barcelonins com les Torres Trade i la Casa Ugalde.

.