BarcelonaSant Jordi cau en diumenge i la coincidència influeix, i molt, en la vida de les parelles amb fills. Pel que fa al manteniment i caliu de la flama amorosa, el dia festiu va fatal. Arrossegar els nens i nenes entre la multitud no és gens romàntic. He vist progenitors rebufant mentre la canalla els suplicava per setanta-quatrena vegada una moneda papa per favor, per pagar al senyor que fa bombolles de sabó al peu de la catedral de Barcelona. D’altres carregaven bebès adormits en braços en ple formiguer humà al Portal de l’Àngel. Una mare embarassada practicava l’esport de risc del dia: arrossegar un cotxet per les Rambles.
No és, per tant, un entorn favorable per pronunciar les refotudes parauletes d’amor. Quan Sant Jordi cau en dia laborable, en canvi, els progenitors driblen les obligacions laborals i l’amor de parella torna als nivells diabètics recomanables. No és estrany, doncs, que l’APEC, l’Associació de Progenitors Enamorats de Catalunya, exigeixi que a cap governant d’aquells que gosen dedicar portades de diaris a un sorteig de loteria en lloc de dedicar-lo als llibres el dia de Sant Jordi, se li acudeixi convertir-lo en dia festiu. L’associació, evidentment, me l’acabo d’inventar, però si fos real segur que emetrien un comunitat en aquesta direcció.
Ara bé, no tot és negatiu. Per a la difusió del malèvol virus de la lectura la coincidència és providencial. Els progenitors, tant els lectors com els que diuen que ho són però no ho són, com els que directament afirmen que no ho són, acostumen a sortir a fer un volt. I llavors, pam! Ho vulguin o no ho vulguin topen de morros amb parades curulles d’estranys objectes rectangulars de paper.
És el dia del llibre i queda bé comprar-ne, ni que sigui un. Fins i tot hi ha progenitors que en compren d’autors catalans. Ho he viscut en primera persona. Ho juro. I aquests progenitors arriben a prendre’s la molèstia de dur els fills fins als autors perquè els firmin els llibres i es facin fotos al seu costat, sense importar-los que els autors de literatura infantil i juvenil catalans no siguem famosos.
Cal dir que perquè aquest fenomen paranormal es produeixi comptem amb la complicitat de les llibreries especialitzades o amb bones seccions de literatura infantil i juvenil. D’acord, la glòria dels supervendes se l’endú el ratolí d’origen italià, o el meravellós nen lleig de l’escriptora R.J. Palacios, o els youtubers que (ehem) escriuen llibres entre vídeo i vídeo.
Però el dia de Sant Jordi, quan cau en diumenge, una gernació de ciutadans menors de divuit anys observa atònita com els adults tafanegem, remenem i comprem llibres. I en fer-ho poden arribar a la perillosa conclusió que els llibres són importants. Fins que algú diu “Corre, que comença el partit” i la màgia s’esvaeix fins d’aquí un any.
