Cultura 30/05/2020

La falta de depuració que va salvar Sebastián Trapote

L’excomissari va ser acusat de matar un detingut

M.r. / S.m.
2 min
El cap de la Policia Nacional a Catalunya, Sebastián Trapote, arribant a la delegació del govern espanyol en una imatge d’arxiu. / CÈLIA ATSE

BarcelonaEl nom de l’excomissari Sebastián Trapote està lligat a la història recent de Catalunya. Ell era el màxim responsable de la Policia Nacional a Catalunya durant el referèndum de l’1 d’octubre del 2017, que va acabar amb gairebé un miler de ciutadans de tot Catalunya lesionats per les càrregues d’aquest cos i de la Guàrdia Civil. El jutjat d’instrucció 7 de Barcelona manté investigats una cinquantena dels seus subordinats aquell dia per les lesions a més de 200 ciutadans a la capital catalana. Però la biografia de Trapote és també un exemple de la falta de depuració en les actuacions policials.

Trapote va declarar com a testimoni al judici del Procés al Tribunal Suprem. Quan el president del tribunal, Manuel Marchena, li va fer la pregunta de rigor sobre els seus antecedents, l’excomissari -jubilat des del setembre del 2018- va haver de confessar una taca al seu expedient, que contrasta amb la llarga llista de condecoracions i ascensos acumulats durant anys.

Quan era un jove subinspector de la Policia Nacional, Trapote va ser acusat de matar per l’esquena, a un pam de distància, José Luis Herrero, quan estava contra la paret i mentre l’estaven emmanillant a Badalona, a prop del domicili familiar. Herrero tenia 29 anys i era mecànic. Va deixar una viuda, Pilar Torres, i set fills en una situació econòmica molt precària, dos dels quals van haver de ser ingressats en una institució d’acollida.

Marc Viader, l’advocat de la viuda d’Herrero, no va aconseguir que jutgessin Trapote per un delicte d’imprudència temerària perquè el jutjat d’instrucció 2 de Barcelona que portava el cas va arxivar la investigació el 1977. Però Viader va decidir recórrer a la via civil, buscant una indemnització, i va arribar fins al Tribunal Suprem. La sentència de l’alt tribunal espanyol va arribar el juliol del 1983. El pronunciament deixava clar que “la mort produïda s’hauria evitat si s’haguessin utilitzat la prudència i diligència mínimes que s’esperen d’un funcionari del Cos Superior de Policia auxiliat per diversos col·legues”. El Suprem va fixar una indemnització de 42.000 euros per a la viuda de Torres.

Però el cas no va truncar la carrera policial de Trapote, que va ser nomenat primer director de la policia espanyola a Girona i que l’any 2012 va passar a liderar la unitat de coordinació territorial (Ucot) de la policia a Barcelona. Tres anys més tard, el llavors ministre d’Interior pel PP, Jorge Fernández Díaz, el va ascendir a cap del cos a tot Catalunya. Durant les més de tres dècades que va formar part del cos, Trapote també va rebre diverses condecoracions, entre les quals la medalla al mèrit policial que li va concedir l’actual ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, el 2018.

Al judici del Procés, Trapote va justificar les càrregues de la policia espanyola de l’1-O i va avalar l’actuació del cos assegurant que havia sigut “proporcionada”. Tot i així, va delegar la responsabilitat en els comandaments dels antidisturbis a peu de carrer. De fet, el jutjat 7 de Barcelona els manté a tots investigats i busca qui va ser el comandament que va donar l’ordre de carregar quan les escoles encara estaven tancades. Les acusacions apunten al cap de les unitats d’intervenció policial a tot Catalunya, José Miguel Ruiz Iguzquiza, que aquell dia utilitzava l’àlies de Mart. El cas continua obert.

stats