Exposicions multitudinàries, sí, però com volem que siguin?

BarcelonaMalgrat que la pandèmia del covid ha buidat els museus de turistes i dificulta el trànsit d’obres d’art, el desig d’acollir exposicions multitudinàries es manté. En paral·lel als muntatges tradicionals, proliferen experiències que fan dialogar l’art amb les noves tecnologies i l’entreteniment, com Meet Van Gogh, l’exposició interactiva sobre l’artista que es va poder veure a Barcelona el 2019. A París, el mateix Grand Palais es planteja dedicar un espai a aquest tipus d'experiències immersives. En aquest debat s’hi suma, a Barcelona, l’acord impulsat per la regidoria de Turisme i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona perquè el Museu Marítim aculli les exposicions franquícia de la promotora italiana Arthemisia. La ciutat desitja exposicions multitudinàries, d'acord, però com volem que siguin?

Espais per a artistes-marca

Sorgeixen les sales multiusos com les del Museu Marítim

La Sala Comillas del Museu Marítim s’ha convertit en l’alternativa perquè Barcelona tingui un espai polivalent per a exposicions com la de Joc de trons i ara les d’Arthemisia, després que l’Icub i el Museu Nacional d’Art de Catalunya arribessin a un acord perquè en el futur el museu tingui preferència en l’ús del Palau de Victòria Eugènia a Montjuïc. Abans, el Museu del Disseny va ser el lloc escollit per rebre la gran exposició de David Bowie, però estava molt vinculada amb les seves col·leccions. A Drassanes està previst que s'hi vegin les de M.C. Escher, Chagall i Monet, i la mostra de Fernando Botero està damunt la taula, però no està tancat que vingui a Barcelona.

Com diu el regidor de Turisme i Indústries Creatives, Xavier Marcé, volen que la ciutat sigui prou “oberta” per acollir també aquestes exposicions i creu que concentrar-les al Marítim permetrà que no hi hagi interferències amb les “línies editorials” dels museus públics. Sonarà ingressos al museu “des de la primera entrada venuda”, mentre que en altres casos va ser la promotora qui va cobrar. Tampoc creu que hipotequi la feina del nou responsable del Marítim, que es farà públic pròximament. “Hem d’incentivar que els museus públics puguin fer la seva missió amb menys pressions”, explica.

Malgrat tot, Arthemisia ha estat envoltada per la polèmica en diverses ocasions, perquè s’ha considerat que les col·leccions i les obres amb les quals treballen no són de primera línia, i en el cas d’una mostra d’Amedeo Modigliani van exposar una vintena de falsos. En aquest sentit, Marcé subratlla que l’acord amb Arthemisia inclou la certificació de la procedència de les obres i que els Modigliani falsos van ser “un accident històric”.

Dins el conjunt d’exposicions, les d’Arthemisia no serien d’entrada una amenaça per a les dels museus públics. “Aquestes exposicions serien competència si els altres museus tinguessin la capacitat de fer exposicions d’artistes d’aquesta envergadura", explica Antoni Laporte, el director tècnic de l’Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya. I interessen sobretot a uns espectadors que se sentirien atrets "per artistes que tenen tanta marca com Gaudí, Dalí, Miró i fins i tot el Barça”, però no "per les exposicions que fan museus com el MNAC i el Macba". En canvi, sí que podria ser competència per a una institució com el Museu Picasso.

Exposicions participatives i de proximitat

Cura dels artistes i el públic local

Per al director d’art de la Fundació Vila Casas, Àlex Susanna, l’oferta barcelonina d’exposicions és millorable perquè els equipaments no s'han pogut acabar de refer de la crisi econòmica de finals dels anys 2000 i ara els ha tornat a afectar la del covid. Opina que voler importar exposicions blockbuster és un model “fallit”. En això coincideix amb el director del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Pepe Serra, on enguany faran una exposició d’Antoni Gaudí. Creu que aquest tipus de grans exposicions només tenen sentit quan estan vinculades amb les col·leccions. "Tots els museus de Barcelona tenen un matèria primera prou bona, prou potent, perquè si es gestiona d'una manera creativa sigui atractiva, no en tinc cap mena de dubte", explica Susanna. En el cas de la Fundació Vila Casas ara viuen un moment dolç perquè la mostra de Yago Hortal s'ha convertit en un fenomen i la de Vicenç Viaplana està tenint molt èxit. Potenciar la col·laboració publicoprivada podria ser una bona solució per estimular el sector, però sembla difícil: "En soc un ferm defensor, però tinc la sensació que som pocs els que ho volem i encara menys els que estem disposats a practicar-ho", lamenta.

En paral·lel a això, hi ha el creixent paper social dels museus, per la qual cosa l'organització d'exposicions blockbuster deixa de ser una preocupació. "Els museus fan cada dia més activitats que tenen a veure amb el seu compromís social, amb programes vinculats amb la sanitat, les dones que han patit violència de gènere i el benestar social. És una línia que seguirà creixent, però és difícil que el públic general la vegi perquè va adreçada a públics específics. Els museus s'han convertit en un agent social més", explica Laporte. “La pandèmia ha forçat a replantejar a fons –estratègicament i a escala global– els límits i l'essència d’allò que ha de ser un museu, davant les conseqüències de la pèrdua sobtada dels visitants –tots, no només els internacionals– i de recursos”, subratlla el fundador de la consultoria ArtisPlus, Joan Francesc Ainaud.

Amb patrimoni 3D

Eixamplar l'horitzó de la divulgació i la creació contemporània

Si es pensa en eixamplar públics, les noves tecnologies permeten generar propostes molt diverses on conflueixen les arts plàstiques i les indústries culturals. Mentre que augmentar les pintures i les fotografies d’artistes famosos per fer-ne projeccions gegantines pot ser un recurs fàcil, al centre Ideal volen anar més enllà d'aquesta tasca i obrir les portes a la creació. De moment, han participat en el programa Giravolt de digitalització en 3D del patrimoni cultural, tant d’objectes com edificis i jaciments. La iniciativa pot tenir aplicacions molt diverses, des de la conservació, la restauració, la pedagogia i la recerca fins a fer el patrimoni accessible a tothom en experiències com el video mapping de Taüll, exposicions i treballs de creació contemporània. També podria ser, com explica Laporte, que aquestes iniciatives fossin "vasos comunicants" amb altres equipaments del territori i que fossin un estímul per anar-los a visitar. 

Un altre exemple d'aquesta línia és l'exposició amb macroinstal·lacions immersives del col·lectiu japonès teamLAB que es podrà veure al CaixaForum de Barcelona al maig. "Ara és el moment, millor que mai, de repensar els museus en clau de públics i en clau de comunitats", diu Joan Francesc Ainaud. El covid imposa limitacions però també oportunitats, diu: "Els museus s’han de reconfigurar per articular i teixir vincles sòlids de llarga durada, començant per les seves comunitats de proximitat. Això passa perquè la seva oferta (física i digital) esdevingui més interactiva i veritablement participativa; que sàpiga interpel·lar i construir lligams bidireccionals amb els diferents públics actuals i els potencials o nous". Perquè “per damunt de tot, un museu ha de ser com el hub d'una xarxa extensa en perfil sociodemogràfic, de procedència i d' interessos, que sàpiga implicar i fidelitzar de manera activa els visitants, els físics i els connectats. La resta és foc d'encenalls", conclou.