Art
Misc 18/02/2020

Dos rivals per construir la façana de la catedral de Barcelona

Una exposició al Museu Diocesà recorda el debat entre el projecte de Martorell i el de Mestres

i
Antoni Ribas Tur
2 min
Un projecte de la gran portala de la catedral de Barcelona inclòs dins la mostra

BarcelonaLa façana de la catedral de Barcelona va ser entre el segle XV i les primeres dècades del segle XX "senzilla i gairebé sense ornaments", com diu Cristina Rodríguez, professora de la Universitat de Barcelona (UB) i comissària juntament amb Natàlia Esquinas Giménez de l'exposició del Museu Diocesà de Barcelona que repassa la història de la construcció de la façana. Com es pot veure en els nombrosos plafons de la mostra –és una llàstima que no hi hagi més mitjans per haver fet una exposició més ambiciosa–, la façana és obra de Josep Oriol Mestres i el seu ajudant August Font i està inspirada en una traça del segle XV del mestre Carlí.

La idea de construir una façana a l'altura de la monumentalitat de la catedral es remunta a la decisió del banquer Manuel Girona de finançar una nova façana i un cimbori d'estil neogòtic. No va ser un procés senzill, perquè va rebre més simpaties el projecte de Joan Martorell, "neogòtic romàntic i amb un cimbori de 97 metres", que comptava amb el suport d'Eusebi Güell, així que Mestres va acabar fent un projecte inspirat en el del seu rival. Com es va poder veure en la passada exposició del fons de dibuixos històrics del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) i ara en una reproducció, Antoni Gaudí va ser el delineant d'aquest projecte i Lluís Domènech i Montaner va fer el rètol d'un dels seus dibuixos de la façana de la catedral. Així, Mestres va afegir al disseny del mestre Carlí elements com dues torres laterals i va elevar el cimbori fins a 90 metres. Les obres van començar l'any 1887 i van estar enllestides el 1913. "El projecte de Martorell estava més d'acord amb els temps. Parlem del neogòtic, que vivia la seva època d'esplendor abans de la irrupció del Modernisme", recorda Rodríguez.

L'exposició forma part de les activitats de l'any dels escultors Vallmitjana. Mentre que la primera part de l'exposició està dedicada a la construcció de la façana, la segona està centrada en les 25 escultures que hi ha i en com la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando dictava els criteris que havien de seguir. Precisament una de les curiositats de la mostra són algunes de les fotografies dels models que els artistes van enviar a Madrid i que van ser rebutjats en primera instància. Mentre que en el cas d'Agapit Vallmitjana i Barbany, que va rebre l'encàrrec del grup de Crist i els apòstols, controlaven la seva "modernitat" i el seu "naturalisme", com explica la comissària, a l'escultor Fèlix Ferrer li van retirar l'encàrrec de dues escultures de Sant Fèlix Diaca i Màrtir i Santa Eulàlia Verge i Màrtir pel contrari.

stats