L'eròtica fal·locèntrica del poder i la guerra de Juan Carlos Batista

L'exposició 'Carne Triste', comissariada per Mercedes Estarellas, es pot veure al Casal Solleric

'Carne triste', de Juan Carlos Batista, al Casal Solleric./ ISAAC BUJ.

Per tancar la programació d'estiu al Solleric, el divendres 6 a les 20 h s'inaugura 'Carne Triste', de l'artista Juan Carlos Batista, comissariada per Mercedes Estarellas, que es podrà visitar fins al 9 de setembre al Casal Solleric. La producció, sobretot escultòrica i fotogràfica, recupera algunes de les obres de l'exposició 'Realidad casi humo', que es va exposar el passat 2017 al Centro de Arte Juan Ismael, a Fuerteventura. Algunes peces noves se sumen a les sèries des d'una nova perspectiva, un treball conceptual amb una estètica personal, que posa el focus en una realitat més obscura i problemàtica, amb al·lusions bèl·liques recurrents a l'eròtica i el fal·locentrisme del poder, que es relacionen amb l'ecologia, la imatge d'arxiu editada i les referències infantils i lúdiques.

Batista ha agraït la implicació de Canarias Cultura en Red, que dona suport al transport i fa possibles projectes culturals comuns entre illes. La logística des de les Illes Canàries és complicada, i comenta que "això d'haver de passar per la duana per moure'ns ens fa sentir ciutadans de segona". Tot i la seva condició d'espanyol, l'artista dirigeix la mirada cap a Llatinoamèrica més que cap a la Península.

La comissària ha agraït a Fernando Gómez de la Cuesta que l'hagués convidada a veure l'exposició de Fuerteventura. Ella, impressionada pel treball de l'artista, volgué donar un nou punt de vista a l'exposició, adaptant-la a les sales i instant l'artista que produís 'ad hoc'. Està molt satisfeta amb el resultat.

El títol de l'exposició, 'Carne Triste', és un fragment d'un vers de Mallarmé. Amb aquestes sèries, l'artista parla de la llibertat d'expressió i la manipulació, descriu imatges icòniques de contextos bèl·lics, bombes que semblen arbres, fotomuntatges de paisatges romàntics i realistes amb trinxeres i soldats de la Segona Guerra Mundial. I amb tot aquest imaginari recupera la idea que va introduir Walter Benjamin de la malenconia, que del desastre pot sorgir la bellesa.

L'obra parteix de la decepció de la condició humana, de la deriva erràtica entre la naturalesa i les guerres. Batista ha dit que “tinc l'esperança posada en la dona amb vista al futur”. Creu en la capacitat de l'art de parodiar i qüestionar la història. Una de les sèries es titula 'La vita è bella', en referència a la pel·lícula de Begnini i l'engany en la percepció com a estratègia de protecció. Els elements lligats a la biologia masculina, com el fal·lus o els testicles, són abundants. També fa una reflexió sobre la testosterona i el patriarcat vinculats a la guerra i la iconografia militar. Fins i tot apareix l'esport com a estatització del conflicte i sublimació de la violència.

Al setembre es presentarà un catàleg amb fotografies de l'exposició que inclou textos de Blanca de la Torre i Emília Ferreira.

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF