De Chirico, la pintura neometafísica, el subconscient i el temps de Nietzsche

PalmaEl CaixaForum Palma inaugura amb una conferència dimecres 11 de juliol a les 19 h una exposició que s'ha organitzat amb la col·laboració de la Fondazione Giorgio e Isa de Chirico, amb seu a Roma. La mostra 'El món de Giorgio de Chirico' ocupa les dues plantes principals del Gran Hotel i es podrà visitar fins a l'11 de novembre. Un seguit de conferències, que començaran dimecres 3 d'octubre i es faran cada dimecres del mes, a més de visites comentades per grups o concertades, activitats familiars i un espai educatiu per a tallers infantils són les activitats paral·leles i educatives que s'han programat amb motiu de l'exposició.

Isabel Salgado, directora d'exposicions de la Fundació La Caixa, ha expressat el seu interès a fixar el focus d'atenció en artistes dels segles XIX i XX que són una peça clau per entendre millor la contemporaneïtat. D'aquí ve la seva sorpresa que De Chirico hagués estat tan poc exposat a Espanya, amb tan sols una retrospectiva a l'Ivam. Segons ella, l'obra de De Chirico és crucial per entendre el modelatge de la consciència i la mirada del segle XX i va ser una gran influència per als surrealistes. L'organització d'aquesta exposició va començar fa tres anys, amb la visita de Salgado a una exposició de l'artista de la qual Katherine Robinson també era comissària.

L'artista va néixer a Grècia, es va formar a Alemanya i es va establir a Itàlia. Això construí la seva personalitat i el seu imaginari, influït per les lectures de Nietzsche, la cultura i l'arquitectura clàssica i industrial, va anar a contracorrent, interessat pel subconscient, pel coneixement i la recerca constant.

Lorenzo Canova, membre del consell científic i de la junta administrativa de la Fondazione Giorgio e Isa de Chirico, ha recordat que l'artista mantenia una relació molt especial amb Espanya i tenia un gran interès en la pintura espanyola, especialment la de Velázquez, i que curiosament aquest dimarts hauria complert 130 anys.

A l'exposició s'hi pot trobar, sobretot, l'activitat neometafísica de la darrera etapa, una nova mirada a la seva primera obra dels anys 10. La comissària Mariastella Margozzi ha comentat que l'obra més coneguda és la més difícil de moure. De Chirico estava en constant renovació, va anar afegint profunditat i elements d'interès, el concepte del temps transformat de Nietzsche i la llum cada vegada més càlida.

A les obres s'hi pot copsar la recerca de la tridimensionalitat en la pintura, amb el desenvolupament d'una iconografia pròpia caracteritzada per l'interès per l'antiguitat, la mitologia, el progrés tecnològic, la malenconia italiana, els maniquins que progressivament es van humanitzant, combinats amb el joc de profunditat, interiors i exteriors, en els quals combina elements durs, geomètrics o arquitectònics i paisatges i elements naturalistes.

A la mostra s'evidencia com a mesura que l'artista anava desenvolupant el seu llenguatge personal. Amb la crisi de la representació i la pintura figurativa posterior a la Primera Guerra Mundial, De Chirico es va negar a aquesta tendència i progressivament va augmentar el seu interès en la representació pel passat i la iconografia clàssica.