Andreu Vidal, restar per sempre

PalmaDe la paraula a la imatge i de la imatge a la paraula, en aquest sentit es varen moure els escassos 39 anys de vida d’Andreu Vidal (Palma, 1959-1998), poeta, dissenyador gràfic, fotògraf i delineant de professió a qui el Consell de Mallorca, amb l’organització de la Fundació Mallorca Literària, dedica una gran exposició a la Misericòrdia de Palma que s’inaugurarà aquest dimarts (a les 19 h) i que restarà oberta fins al 8 de juny.

Comissariada per Magdalena Aguiló, la mostra ‘Andreu Vidal. Restar per sempre en la cosa mirada’ recupera no només la seva obra poètica, sinó les fructíferes relacions que va mantenir amb artistes com Rafel Joan, Miquel Barceló, Ramon Canet, Andreu Terrades i Tomeu Cabot, entre d'altres, així com també amb l’Editorial Tafal o les revistes 'Latitud 39' o 'Blanc d’ou'. D’aquesta manera, l’exposició va molt més enllà del món de la literatura, per fer una incursió en les arts plàstiques, la pintura i la fotografia, el disseny gràfic, el còmic, l’arquitectura o la música dels anys 80 i 90 del segle XX a Mallorca.

“Malgrat una vida tan breu, ens va deixar un llegat poètic veritablement significatiu en el conjunt de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX. I en totes les seves activitats –inclosa la poesia– la importància d'allò visual és essencial”, afirma Magdalena Aguiló. “Reviure la mirada d’Andreu Vidal ens demostra que és un autor imprescindible al qual estàs obligat a tornar una vegada i una altra: el poeta ens deixa palès que la seva absència és més presència que mai”, asseguren des de la Fundació Mallorca Literària.

Una biografia breu i intensa

Andreu Vidal Sastre va començar de molt jove la seva activitat literària. Amb 18 anys publicà els seus dos primers aplecs de poemes, 'Xicraini, nit de portes cremades' i 'Aixall híctic'. Entre el 1977 i el 1979 dirigí, dissenyà i edità els sis volums de la col·lecció La Musa Decapitada, amb obres de Jaume Sastre, Miquel Mestre, Andreu Cloquell, Àngel Terrón, Bernat Munar i una de pròpia. Entre el 1977 i el 1982, juntament amb Àngel Terron, dirigí i edità la col·lecció de poesia Tafal. L'any 1978 publicà 'Exercicis de despoblació', i el seguí 'Llibre de les Virtuts' (1980). Realitzà el disseny gràfic de la revista literària 'Latitud 39', i poc després publicà 'Necròpsia' (1984) Col·laborà amb el 'El Día de Baleares' amb la sèrie d’articles 'Els dies tranquils' i amb 'Diario de Mallorca' amb diversos articles d’opinió i de crítica.

L'any 1988 publicà 'Els dies tranquils i l’animal que no existeix' (Proa, 1993), guardonat amb el Premi Carles Riba de poesia. Els seus poemes varen aparèixer a diverses revistes d'àmbit literari: 'Reduccions', 'Urc', 'Èczema', 'Latitud 39' i 'Blanc d'ou'. El dia 20 d'agost de l'any 1998 morí d'una aturada cardiorespiratòria al seu domicili de Palma. Pòstumament varen aparèixer el recull 'Ad vivum' (1999) i 'Poemes' (2000), traducció d’un llibre de Paul Celan, feta en col·laboració amb Karen Müller. El 2008 aparegué 'Obra poètica i altres escrits'.