Música

Eufòria multitudinària al Primavera Sound

Ada Colau assegura que s’està negociant per mantenir el festival a Barcelona

5 min
01. Públic del Primavera Sound ahir. 02. El petó de Colau i Ayuso. 03. Kacey Musgraves en concert.

Barcelona“Benvinguts al Primavera Sound 2022”. Així va rebre Joan Miquel Oliver el públic que va anar a l’Auditori del Fòrum a les 16 h. I així va començar la primera jornada del Primavera Sound, el festival que ha de marcar el termòmetre de l’eufòria per la recuperació de les condicions prepandèmiques als grans esdeveniments musicals a l’aire lliure. Oliver, que la setmana que ve participarà en l’esperat retorn d’Antònia Font (també al Primavera Sound), va obrir una edició amb canvis significatius respecte al 2019. Durant la pandèmia, algunes veus del sector de la música en directe proposaven un replantejament dels grans festivals: esponjar els aforaments, defensar una escala menys gegantina, impulsar una experiència més còmoda… Tanmateix, la magnitud de la clatellada econòmica ha ajornat el debat. Ara no toca, que diria l’altre.

Ara toca créixer, expandir-se i rescabalar les pèrdues: més aforament, més concerts, més dies. El Primavera Sound ha eixamplat totes les dimensions, amb el vent a favor de les ganes de celebració del públic d’aquí i del d’arreu d’Europa que està omplint els hotels de la ciutat. Aquesta sensació de perseguir l’eufòria era evident en la reacció del públic fins i tot en els primers concerts de la tarda. Hi havia entusiasme, gairebé una mística de l’agraïment compartida pels músics a l’escenari. "Us estimo, Barcelona", va cridar Charlie XCX. "Estic molt content de tornar a Barcelona", va exclamar Kevin Parker, de Tame Impala...

El petó d'Ayuso i Colau

El canvi més evident al recinte del festival és a la plataforma marina que acull els dos escenaris principals, situats ara de costat i orientats cap a Sant Adrià de Besòs. La disposició permet més aforament. També hi ha canvis en el patrocini privat, amb l’entrada d’empreses com ara els joiers Tous, el tren low cost d’alta velocitat Ouigo i la plataforma de criptomonedes Binance, a més del retorn d’Estrella Damm, absent del Primavera Sound des del 2009. Però la novetat que crida més l’atenció és la lona, situada a l’accés a l’esplanada dels escenaris principals, amb què el festival anuncia l’edició doble del 2023 que es farà a Barcelona i Madrid. A la imatge, Ada Colau i Isabel Díaz Ayuso es petonegen, com si el poder del Primavera Sound fes triomfar l’amor per damunt de les diferències ideològiques entre l’alcaldessa de Barcelona i la presidenta de la Comunitat de Madrid. És una versió del petó que Dmitri Vrubel va pintar al Mur de Berlín i que tenia com a protagonistes el líder soviètic Leonid Bréjnev i el de la RDA Érich Honecker. Al costat es pot llegir: “Barcelona + Madrid = Primavera Sound”.

El Primavera Sound anuncia l’edició del 2023 que es farà a Barcelona i Madrid amb un grafiti en què Ada Colau i Isabel Díaz Ayuso es petonegen.

El dubte és si Barcelona continuarà apareixent a la suma el 2024, sobretot després de l’enèsima queixa d’un dels directors del festival, Gaby Ruiz, que considera que l’actual govern municipal barceloní no els estima amb la intensitat que sí que ha trobat a Madrid. Colau, present ahir al festival, va defensar Barcelona com a seu “indissociable” del Primavera Sound. “Ens l’estimem moltíssim”, va dir l’alcaldessa, que va assegurar que s’està negociant amb els organitzadors un nou contracte de quatre anys per mantenir el festival a Barcelona.

Dona’m ‘indie rock’

Al festival hi ha dinàmiques que no canvien, com ara que siguin els grups locals els que tinguin la responsabilitat d’obrir la majoria del escenaris. És el que va passar amb el quartet Rombo, que van posar en joc delícies d’indie pop, inclosa una magnífica versió de Va com va d’Ovidi Montllor, mentre el Fòrum era un formigueig de gent ubicant-se en la immensitat i calculant quina repercussió tindrà en el compte corrent que el got de cervesa costi 4,5 euros. D’altres, però, sacrificaven concerts fent cua a l’Auditori per poder veure Kim Gordon primer, Rodrigo Cuevas després i finalment Maria del Mar Bonet.

Tampoc canvia el propòsit de combinar el passat indie rock amb presents diversos, més ballables després de mitjanit i de naturalesa menys festiva a la tarda i al vespre. Del passat, quan el hardcore va esdevenir noise rock, venien DinosaurJr., un dels grups que constituïen una part important de l’ADN dels primers anys del Primavera Sound, i al qual es volia homenatjar en l’edició del 20è aniversari del festival que no es va poder fer el 2020. A l’escenari patrocinat per Cupra, Dinosaur Jr. van aplegar una gentada com no s’havia vist mai al Fòrum a les vuit de la tarda. Les llargues cues a les barres hi afegien un grau més d’aglomeració, com de festival d’una altra època. Tot plegat amb JMascis burxant la guitarra amb aquella distorsió entre ferestega i melancòlica tan característica.

Del present ha vingut Kacey Musgraves, la diva del country pop, una Lana del Rey sense sofisticació decadent. Al gegantí escenari Estrella Damm, i “molt fucking emocionada”, Musgraves, tocada per l'esperit softrock de Fleetwood Mac, va desplegar amb un somriure i una gran veu les interioritats de Star-crossed, el magnífic àlbum de divorci, però també els hits infal·libles de cançons de Golden hour com Lonely weekend i Space cowboys. En directe combina les maneres country d’unes guitarres rescatades d’algun estudi de Nashville amb un superpop a estones ballable i funk, i amb una posada en escena sense complexos, amb la projecció d’una rosa gegant que semblava treta del banc d’imatges que s’enviaven els enamorats per SMS fa quinze anys.

Cap a les 23 h, i després d'un estimulant xou de Charli XCX, el públic va rebre amb una gran cridòria la banda australiana Tame Impala, un dels principals reclams de la multitudinària i eufòrica primera jornada. La quantitat de gent que volia accedir a l'esplanada va obligar l'organització a tancar provisionalment l'accés de l'esquerra per fer que els espectadors hi entressin per la dreta, que era la zona menys congestionada; també van tancar l'escales, per evitar riscos derivats de l'aglomeració. Paral·lelament, les cues a les barres i als lavabos desafiaven paciències, com feia anys que no passava al festival. I alhora el rock psicodèlic de Tame Impala, com uns Primal Scream sense mala llet, hipnotitzava els milers d'espectadors, i de sobte, la sorpresa: una versió de Last night, dels Strokes, el grup de Nova York que ha hagut de cancel·lar un dels dos concerts al Primavera Sound per un positiu de covid.

Kevin Parker, del grup Tame Impala, al Primavera Sound.
stats