Digue’m com et cases i et diré qui ets
El lituà Oskaras Korsunovas estrena ‘Vestuvés’ al Temporada Alta
BarcelonaEl nuvi de Vestuvés (Casament), l’últim espectacle del lituà Oskaras Korsunovas,ha estat cinc mesos construint una taula amb les seves pròpies mans per poder-la col·locar al centre del casament. Mentrestant, la futura esposa s’ha quedat embarassada i la cerimònia nupcial ha perdut sentit, tot i que igualment tira endavant. Un dels convidats a la festa no entén la tradició. “Per què no vas comprar la taula directament a Ikea?”, li retreu a l’escenari. De la seva estupefacció s’ha alimentat l’escepticisme de Korsunovas davant els canvis que han viscut els rituals socials amb la modernitat. El director, que amb l’estrena avui de Vestuvés (Casament) al Teatre El Canal de Salt (Girona) visita per vuitena vegada el festival Temporada Alta, reflecteix “la degradació de les tradicions i la deformació absurda de celebracions clàssiques arran de la globalització”, assenyala.
Korsunovas s’apropa a El casament dels petits burgesos, de Bertolt Brecht, i transforma la farsa sobre els costums de la burgesia en una sàtira sobre la manera de celebrar moments especials actualment. “Cadascú i cada societat queda retratat a través de les celebracions. Ara molts casaments s’han dessacralitzat i segueixen costums completament absurds. Els valors espirituals han quedat enterrats i, a canvi, la gent s’inventa jocs i tonteries”, assenyala el director, que a Girona ha portat obres com Diari d’un boig, Cleansed i Els baixos fons.
La principal culpable de l’extinció dels costums ancestrals és, des del seu punt de vista, la globalització. “Les societats s’han tornat cada vegada més materialistes i ja no són capaces de respondre a preguntes existencials”, subratlla Korsunovas. Davant aquesta intempèrie de valors i tradicions, Vestuvés (Casament) en fa autocrítica a través de la comèdia i buscant la identificació del públic amb el que veu, deformat, a l’escenari. “És un muntatge amb una forta càrrega crítica, sobretot de cara a la societat lituana”, diu Korsunovas. Entre les picades d’ullet a la seva terra natal hi ha situacions conflictives relacionades amb el bàsquet, un esport molt arrelat a Lituània, i també referències subtils a la relació del país amb Rússia.
Una peça en transformació
L’obra de Korsunovas es representarà a Salt en lituà amb sobretítols en català, un fet que complica -però no impedeix- la presència de la improvisació a l’espectacle. “És una peça en constant transformació, que canvia en cada funció perquè l’adaptem a les últimes notícies socials i polítiques de la vida lituana o bé de la societat que visitem”, explica Korsunovas.
Aquestes qüestions es barregen amb converses sobre temes menys locals, com Leonardo DiCaprio o Paulo Coelho. Inevitablement, al voltant de la taula es fan una sèrie de silencis entre convidats que no es coneixen però que comparteixen la superficialitat i l’afany de consumir. “L’impacte de la globalització es reflecteix en fets quotidians molt senzills. És el gran problema de la societat consumidora, que tothom hi està abocat i, al final, al darrere no hi queda res”, reflexiona el director. Malgrat la contundència contra aquestes tendències, Korsunovas no s’està de precisar que “a l’espectacle, però, també hi ha amor”.
