Una esvàstica a la campana divideix un poble

Herxheim Am Berg (alemanya)Quan va descobrir que hi havia una esvàstica a la campana de l’església, Sigrid Peters es va negar a tocar l’orgue durant els serveis religiosos. La campana, situada al capdamunt d’una escala de fusta dalt de la torre, és allà des que l’hi va col·locar el 1934 un fervorós alcalde nazi d’aquest poble vinícola de 750 habitants del sud-oest d’alemanya. És més petita que les dues campanes que la flanquegen i està coberta de pols i excrements de colom. Però és fàcil distingir-hi l’esvàstica i la inscripció: “Tot per la pàtria. Adolf Hitler”.

“La gent s’ha estat casant a sota d’una esvàstica sense saber-ho”, va lamentar Peters. Quan aquesta professora jubilada de música va revelar la presència de la “campana de Hitler”, va desfermar la polèmica. Organitzacions jueves van exigir que es tragués, el consell eclesiàstic local va prohibir que fos repicada i un organisme regional fins i tot es va oferir a pagar-ne la substitució. Però altres pobles alemanys van revisar les seves esglésies i van trobar una vintena de campanes similars. Se’n van desfer ràpidament. En un cas, al nord d’Alemanya, els habitants van actuar directament perquè les autoritats estaven vacil·lant: van irrompre al campanar i van esborrar l’esvàstica. A la porta van deixar una nota: “Neteja primaveral 2018”.

Però a Herxheim el poble està dividit: a Peters l’han anomenat traïdora i li han dedicat altres insults. Molts residents s’han atrinxerat: volen que la campana es quedi, malgrat que -o potser gràcies al fet que- Herxheim ha estat anomenat “el poblat nazi”. “No deixarem que la resta del món ens digui què hem de fer amb la nostra campana”, diu l’alcalde, Georg Welker, que va ser elegit el desembre passat com a candidat independent amb una plataforma que prometia mantenir l’objecte a l’església. Welker, de 72 anys i abans pastor del poble, vol posar una placa a l’entrada de l’església que expliqui la història de la campana. “És un monument de la història -justifica-. No hem d’oblidar aquesta història o fer com que no va succeir. Per això la campana ha de quedar-se”.

Però aquesta història és justament la raó per la qual altres persones opinen que s’ha de treure de l’església. “Es tracta d’una campana que van penjar durant el nacionalsocialisme i que està dedicada a un assassí en massa”, diu Markus Krauss, treballador metal·lúrgic que viu al poble amb la seva dona i els quatre fills. “La nostra identitat de postguerra es basa en el trencament amb aquest període de la història”. Durant anys Alemanya s’havia encarat amb el seu passat amb franquesa, però ara el principal partit opositor al Parlament és d’ultradreta i de caire neonazi. Un líder d’Alternativa per a Alemanya (AfD) fa poc es va referir a l’era nazi com a “una caca d’ocell” en la història mundial, i un altre va dir que hi ha d’haver un gir “de 180 graus” pel que fa a la manera com els alemanys pensen en la seva història. Fins i tot a Herxheim, quan el tema de la campana es va fer públic, el llavors alcalde va suggerir que no tot el que va fer Hitler va ser dolent. “També va crear coses que fem servir avui”, va dir. Va ser forçat a dimitir. Però diversos dels habitants del poble comparteixen la seva opinió: un grup de veïns reunits a la plaça principal van fer una llista d’infraestructures de l’època nazi, com el tram local de l’autopista. “¿Tot això, hem de destruir?”, va qüestionar Roland Pox, que viu al costat de l’església.

Què passarà amb la campana encara no se sap. L’alcalde diu que es quedarà, però que no depèn d’ell perquè, tot i que la campana pertany al poble, la torre pertany a l’església, i aquesta encara rebutja que pugui sonar. El pastor de l’església, Helmut Meinhardt, creu que el debat ja ha degenerat en histèria. I n’hi ha que han canviat d’opinió, com la biòloga i escriptora Bettina Heberer: “Les víctimes i familiars de víctimes dels nazis no la volen, i això és més que suficient. Hem de treure-la”.