Una estrena de Netflix que arriba primer als cinemes

Després del relatiu fracàs de Beast of no nation (Cary Fukunaga, 2015), Netflix va abandonar la idea d’estrenar les seves pel·lícules en sales de cinema i les va destinar en exclusiva a la seva plataforma. Però l’èxit de Roma al Festival de Venècia i les seves possibilitats en la cursa dels Oscars han fet que Netflix obri la porta a estrenar la pel·lícula en cinemes abans de penjar-la al seu portal el 14 de desembre. A Catalunya s’estrenarà als cinemes el 5 de desembre, però només als Verdi. A la resta d’Espanya s’estrenarà només als Verdi de Madrid. És una exclusiva de la qual ni el grup d’exhibidors que presideix Adolfo Blanco ni la companyia volen donar detalls, però els rumors parlen de percentatges de taquilla molt elevats a favor de Netflix.

No està clar, però, quants cinemes voldrien exhibir una pel·lícula que no respecta les finestres d’exhibició, que a Espanya és de 112 dies entre l’estrena a sales i els portals online. En altres mercats, Roma està tenint més problemes. A Itàlia, el boicot dels exhibidors ha fet que l’única possibilitat de veure la pel·lícula en cinema sigui a la Cinemateca de Bolonya. A Mèxic Roma va aconseguir en la seva estrena de fa una setmana 40 locals, però no eren prou per a Cuarón, que fa uns dies se’n lamentava a Twitter assenyalant que a Polònia i Corea del Sud la pel·lícula s’exhibia en més de 50 sales. L’obstacle, un altre cop, era el rebuig de les grans cadenes d’exhibició mexicanes, Cinemex i Cinèpolis, reticents a saltar-se les finestres d’exhibició. Als Estats Units, Roma s’ha estrenat en només tres sales, dues a Nova York i una a Los Angeles; és el model d’estrena limitada que sovint fan servir els estudis, però sense l’expansió posterior.

En el rerefons d’aquest conflicte hi ha el debat sobre el model que ha de tenir un sector, el de l’exhibició cinematogràfica, tensionat per nouvinguts que qüestionen les mesures proteccionistes dels exhibidors tradicionals. Paradoxalment, els rumors que corren pel sector -alimentats pel silenci de Netflix a l’hora de comunicar la seva estratègia- apunten a l’interès de la plataforma per construir els seus propis cinemes en diverses ciutats per exhibir les seves pel·lícules i sèries. Un model que l’alliberaria del boicot dels exhibidors i li atorga el monopoli de la cadena d’explotació del producte.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF