PREMIS OSCARS 2011
Cultura 26/02/2011

Les estrelles, de punta a punta del Passeig de la Fama

La interpretació és un dels pilars d'una bona pel·lícula. Per això és important passar llista a la collita dels millors actors de l'any, segons l'Acadèmia de Hollywood. Els Oscars demà hi diran la seva.

Josep Lambies
4 min
Les estrelles, de punta a punta del       Passeig de la Fama

Barcelona.Ja fa 83 anys que els premis de l'Acadèmia americana remenen entre totes les cares que s'han deixat veure a la gran pantalla i en trien una que es converteix en el tòtem dels feligresos del món sencer. Per a molts dels seguidors d'aquesta estranya religió del segle XX que s'anomena cinema, l'Oscar als millors actors és tan o més important que el guardó a la millor pel·lícula, o al millor director. Cada any els acadèmics s'encarreguen d'escollir el nom d'una estrella que, tan bon punt surt de dins del sobre de paper lacrat, comença a lluir amb més força que cap altra al Passeig de la Fama de Hollywood. Durant dècades i dècades, l'Oscar al millor actor i, sobretot, a la millor actriu, ha fet bullir tendències.

Tot va començar el 1928, l'any de la primera gala, en els temps en què Douglas Fairbanks -ídol de masses com ben pocs- era president de l'Acadèmia. Els primers a tastar l'aigua beneïda van ser el suís Emil Jannings, que actuava aquell any a El destí de la carn i L'última ordre, i Janet Gaynor, per tres de les històriques: El setè cel , L'àngel del carrer i Amanecer . Des d'aleshores, han ressonat noms tan impetuosos com Lionel Barrymore, Marlon Brando, Gregory Peck i Charlton Heston. Tan seductors com Katherine Hepburn, Ingrid Bergman i Meryl Streep. I, en comptades ocasions, l'asfalt de Los Angeles s'ha esquerdat per l'eufòria d'una doble celebració. El 1934, Clark Gable i Claudette Colbert van ser guardonats per haver enderrocat les muralles de Jericó en una habitació de motel a Sucedió una noche , de Frank Capra.

La gala dels Oscar sempre ha estat a un pèl de semblar l'hipòdrom d'Ascot. Cada any s'hi presenta el més exquisit i refinat; la crème de la crème . Aquest diumenge, deu pura sang es disputaran els ceptres de millor actor i actriu. I arribaran a la vintena si hi sumem els deu secundaris que també han agafat tanda en la seva paradeta.

Ells, molt galants

Es diu, memòria no escrita, que l'estatueta dels Oscar, dissenyada per l'escenògraf de la Metro Goldwyn Mayer Cedric Gibbons, es diu així perquè Margaret Herrik -que va fer carrera a l'Acadèmia fins a ser-ne directora, entre 1964 i 1971- va dir en una ocasió que li recordava molt el seu oncle Oscar. No s'ha comprovat si el tal Oscar era un atleta apol·lini com el del trofeu. Però, sens dubte, la figura de Gibbons ha fet justícia a molts dels gentlemen que se l'han endut. Aquest any, la tómbola subhasta cinc galans ben fornits.

Fins que ningú no digui el contrari, sembla que l'exemplar preferit dels acadèmics és, ara per ara, Colin Firth per la seva interpretació de Jordi VI d'Anglaterra, el rei tartamut que va arribar al poder després de la renúncia del seu germà.

El discurs del rei , de Tom Hooper, que també competeix per les high categories, compta a més amb dos grans intèrprets, Geoffrey Rush i Helena Bonham Carter; dos candidats a secundaris que donen encara més volada al treball del protagonista. Colin Firth ja va lidiar per l'Oscar l'any passat però el guardó va ser per al cantant de country que interpretava Jeff Bridges a Cor rebel , de Scott Cooper. Ara Bridges torna a lluitar contra Firth per l'estatueta amb el seu paper de sèrif Cogburn a l'última pel·lícula dels Coen.

L'altre actor de carrera que aspira al premi és l'espanyol Javier Bardem, que ja es va endur l'Oscar al millor secundari pel mercenari de No es país per a vells , i va ser candidat al millor actor, l'any 2000, per Antes que anochezca , de Julian Schnabel. I, en la filera dels més joves, hi ha el molt cotitzat James Franco (el copresentador de la gala amb Anne Hathaway), que competeix per la seva interpretació de l'excursionista Aron Ralston a 127 horas , i Jesse Eisenberg, nominat pel seu paper de Mark Zuckerberg a La red social , de Fincher.

Elles, molt dives

Les dones d'aquest any són un os dur de rosegar. Començant per Natalie Portman, que s'ha deixat la pell -mai millor dit- ballant a l'escenari del Lincoln Center per interpretar la Nina de Cisne negro , la versió més extrema i infernal que s'ha vist mai d' El llac dels cignes de Txaikovski. Al costat de Portman, hi ha un parell de celebritats que desenfunden l'espasa sense por. Annette Bening, que ja havia postulat per l'Oscar a la millor actriu pels seus rols a American beauty i a Coneixent la Julia , espera que sigui cert allò que a la tercera va la vençuda, i que el seu personatge de Los chicos están bien li valgui un guardó. L'altra fera de la pista és Nicole Kidman, que l'any 2002 va sortir airosa de la gala pel seu paper de Virginia Woolf a Les hores.

Diumenge traurà les ungles per defensar la seva Becca Corbett de Rabbit hole.

L' opera prima de Derek Cianfrance, Blue valentine , ha posat al piló l'actriu Michelle Williams, que fins ara només s'havia deixat veure com a candidata a l'Oscar a la millor secundària pel seu paper d'esposa enganyada al melodrama d'Ang Lee Brokeback mountain . Malauradament, el seu company de dansa, Ryan Gosling, no té candela. I l'última contrincant de la partida és la debutant Jennifer Lawrence, per la seva sorprenent interpretació a Winter's bone , de Debra Granik.

Cinc actors -Colin Firth, Jeff Bridges, Javier Bardem, James Franco i Jesse Eisenberg- i cinc actrius -Natalie Portman, Annette Bening, Nicole Kidman, Michelle Williams i Jennifer Lawrence- que ara deuen d'estar fets un sac de nervis, esperant saber qui serà l'afortunat que s'endurà el pernil. Perquè no és un pernil qualsevol. Mitòmans de tot el món, fanàtics, aficionats, enamorats del cinema i moltes altres persones es fan un fart d'apostar pel cavall preferit. Només falta sentir la campana, alçar els binocles, i que comenci la cursa.

stats