L’estiu també és temps per escriure

PalmaDiuen que l’estiu és el temps de calma que propicia la lectura. I, també és, per a molts escriptors i escriptores, un bon moment per immergir-se en la creació de noves obres. A continuació, alguns d’ells ens descobreixen alguns detalls dels llibres en què estan treballant ara i que sortiran a la llum pròximament. Ens revelen, a més, les lectures que han tingut darrerament entre mans.

Carme Riera “Quan tenia nins petits, l’estiu era l’únic moment en què podia escriure”

Ara, Carme Riera escriu tant a l’hivern com a l’estiu, però abans l’estiu era l’únic moment en què podia escriure, “perquè amb els nins tenia moltíssima feina a l’hivern”, explica. “A més, és un moment més de calma i inspiració; la mar m’ajuda molt”, continua. Enguany, Riera l’ha passat treballant en una biografia de Carmen Balcells, creadora d’una de les agències literàries més potents a escala internacional i també agent literària de Riera. “Fa molt de temps que estic treballant en la biografia i ara mateix estic arribant a l’equador; encara falta”, conclou.

Laia Martínez “Estic polint el que serà la meva primera novel·la”

“Des que arriba la primavera fins que engeguen les pluges de tardor, anot moltes idees però em costa treballar gaire estona seguida en qualsevol cosa”, confessa Laia Martínez. Potser per aquesta raó “no acab d’enllestir mai el que serà la meva primera novel·la”, reflexiona. Aquest estiu n’ha estat polint els darrers detalls. Fa més d’un any que la va acabar i l’envià als seus “padrins lectors” perquè la revisassin, i l’ha deixada reposar durant tot aquest temps perquè li costa molt estar-ne satisfeta: “Sentia que no havia aconseguit fer el que volia de manera precisa” , confessa. Al final, però, “en una migdiada d’aquelles enganxifoses, ho vaig veure clar”, afirma. Espera poder fer-la concursar en algun certamen abans que acabi l’any. Martínez detalla que ha construït una història d’amor a l’art, “tragicòmica tal vegada”, amb petits capítols “que funcionen com un trencaclosques”. És -assegura- una novel·la experimental, “que hauria de contenir els ingredients màgics de les altres quatre que he escrit fins ara i que no he surat”.

Sebastià Portell “He començat una novel·la una mica atípica pel que he fet fins ara”

Els dos darrers llibres que ha publicat Sebastià Portell (Ariel i els cossos i El dia que va morir David Bowie ) els va començar a l’agost. “Crec que és un moment en què tenc espai mental i poden venir idees; soc més esponjós”, apunta. Encara que està “verdíssima”, Portell ja pot dir que la novel·la que comença a néixer és “una mica atípica pel que he fet fins ara”. Es basarà en un personatge que va existir, de principi del segle XX, “i del qual no puc donar més detalls perquè encara l’estic investigant i no sé si parlaré d’un sol artista o d’un cercle”, assenyala. El que es pot saber és que recorrerà Europa i Amèrica i que és una història sobre el fracàs. “M’interessava parlar d’una persona suposadament fracassada per apropar-me a allò que em sembla interessant, que és l’art que fa cadascú, i no tant si hi ha una bona resposta o no per part del públic i la crítica”, explica l’escriptor.

Antònia Vicens “L’ambient que descric a ‘39º a l’ombra’ ens ha esclatat a la cara”

“He passat l’estiu majoritàriament reeditant La Santa i 39º a l’ombra, que tenen més de 40 anys i 50 anys respectivament”, explica Antònia Vicens. L’escriptora assegura que ha estat un treball “molt feixuc”, perquè mai torna a les seves obres. “A més, m’ha engoixat molt perquè l’ambient que mir de descriure a 39º a l’ombra -on ja parlava de com, per construir, es fan desaparèixer els paisatges i les tradicions- ens ha esclatat a la cara, amb els lloguers turístics, l’excés de creuers que ens mengen vius, la precarietat de les Kellys…”, lamenta Vicens. A banda d’aquestes reedicions, està creant “a poc a poc” un altre poemari, en què els personatges estan “tant en la vida com en la mort, intentant entendre-les”, revela. Antònia Vicens no entén d’estacions per escriure: “Només moments del dia i de la nit en què en tingui ganes”.

Neus Canyelles “El llibre en què estic treballant segurament es titularà ‘Sales d’espera”

A Neus Canyelles l’estiu no li agrada gens, “però si escric el suport molt millor”. L’escriptora s’esta dedicant de ple al seu nou llibre, que serà de contes. “És el gènere que més m’agrada”, assegura. Els contes són diferents entre ells però els uneix un punt comú: tots tracten de moments o situacions d’espera. Per això, avança l’autora, segurament el titularà Sales d’espera. Però encara és prest per assegurar res ni saber quan hi posarà el punt final. Canyelles no té cap època en què escrigui més o s’inspiri millor.

Sebastià Alzamora “M’estim més la tardor i l’hivern, per escriure i per a qualsevol cosa”

“No en puc dir el títol perquè encara no el tenc decidit”, assegura Sebastià Alzamora. Es refereix al títol del llibre en què ha estat treballant aquest estiu, una novel·la que té previst publicar al gener amb Edicions Proa. El que sí que pot revelar l’escriptor són els protagonistes: Joan Mascaró Fornés, traductor dels grans textos hindús a l’anglès, i el financer i contrabandista Joan March. “Ells dos a la vida real varen tenir una relació d’amistat, una amistat complicada”, explica. “I tots dos eren de Santa Margalida”, afegeix. Que l’hagi acabat a l’estiu és una casualitat, perquè Alzamora es dedica a escriure tot l’any. De fet, afirma que s’estima més la tardor i l’hivern, “per escriure i per a qualsevol cosa”.

Joan Veny “Qualsevol època és bona per completar la meva formació científica”

Quan estava en actiu a la universitat, Joan Veny aprofitava l’estiu per dedicar-se més plenament a la investigació, ja que les classes del curs acadèmic li prenien moltes hores. Ara, jubilat, per al lingüista i dialectòleg mallorquí qualsevol època és bona per “completar la meva formació científica, perquè, encara que no ho sembli, sempre som estudiants”, precisa. Aquests mesos els està dedicant a redactar comentaris del volum VII del Petit Atles Lingüistic del Domini Català relatius a la mar i als peixos. També ha revisat Per la llengua pròpia, una obra amb articles sobre la seva activitat filològica, parlaments científics entorn de la llengua i “semblances de figures conspícues de la lingüística, subratllant el caràcter de llengua pròpia del català”, detalla.

Pau Vadell “Per escriure, la millor estació per a mi és la tardor”

Pau Vadell a l’estiu fa més feines d’editor que d’escriptor. Aprofita per avançar lectures i acabar de polir els llibres que sortiran al setembre. Per escriure, la millor estació per a ell és la tardor. Així i tot, a banda de les tasques a l’editorial, Vadell ha dedicat els mesos d’estiu a un text sobre la poesia del campaner Damià Huguet. “Serà un petit assaig que inclouré a l’antologia de la seva poesia, que també estic preparant”, detalla. A més, ara mateix està amb les galerades (correcció abans de la compaginació) del seu darrer llibre, Esquenes vinclades, que s’edita en gallec aquesta tardor. També fa feina en el projecte Poeteca (www.poeteca.cat), de la Fundació Mallorca Literària, que va engegar per recopilar i divulgar la poesia en català. “Una pàgina que vol ser de referència en l’àmbit poètic del país”, explica.