Una escopinada, entre la meravella i el fàstic

El Solleric acull la primera exposició individual de l'artista de Palma Gabriel Pericàs, que exposa l’ambivalència de la saliva

L'artista Gabriel Pericàs (1988) s'estrena al Casal Solleric amb la seva primera exposició individual: Insult-miracle. El títol al·ludeix a una frase de l'autor i antropòleg francès Marcel Griaule publicada el 1929 a la revista Documents, que tenia una secció denominada 'Diccionari crític', on es presentaven reflexions sobre la saliva, els museus, la pols o els gratacels, entre molts altres conceptes. Griaule exposà la multiplicitat significant de la saliva i apuntà que l’acte violent de treure saliva per la boca estava vinculat a l’erotisme i que podia significar des d’allò més abjecte fins a allò més sagrat, segons el context.

Precisament, la intenció de la proposta de Pericàs és exposar l’ambivalència de la saliva: a través del text i allò oral, però també a través dels vídeos, que n'il·lustren l'amorfisme. "L’objecte representat és una substància extremadament concreta que prové de l’interior del cos, però la seva naturalesa abjecta queda en suspens ara que les seves característiques visuals pertanyen al camp semàntic de l’abstracció i la virtualitat".

L’exposició comprèn diverses propostes. La primera sèrie d’obres és un conjunt de vídeos breus projectats en bucle sobre els murs irregulars de l’espai. Malgrat tractar-se d’un treball videogràfic, les imatges –que són el resultat de la gravació d'una escopinada, feta amb la combinació d’un càmera d’alta velocitat i un sistema de seguiment de projectils– remeten a un llenguatge escultòric: mostren uns objectes amorfs i viscosos, aparentment abstractes, en constant transformació. Amb el títol Utterances [Enunciats], aquestes escultures videogràfiques tracten de dibuixar un paral·lelisme entre dos elements que surten de la boca: la saliva i la parla.

La tecnologia emprada s'utilitza en l’àmbit de l’anàlisi balística, produeix l’efecte del moviment a càmera lenta i la presència constant de l’objecte al centre de la imatge, on es pot contemplar el comportament físic de la saliva en la seva particular coreografia volàtil.

L'altra part de l'exposició pren la forma d’un programa de ràdio titulat Una breu història de la lubricació. Simula un programa que s’estructura en diversos capítols en què l’artista parla d’aspectes diversos com la funció de la saliva en l’acte de parlar o el seu ús com a projectil ofensiu. Els discursos s’enregistraran al mateix Espai Dipòsit, a la part més profunda del soterrani, una manera de connectar la peça sonora amb la profunditat de la veu amb una acció performativa feta per l’artista, sense públic. Una vegada fora de l'espai expositiu, aquests enregistraments es difondran a través de la ràdio pública autonòmica IB3.

El projecte es tancarà amb la producció d’una publicació que inclourà documentació de l’exposició i un text dialogat entre l’artista Gabriel Pericàs i el comissari Jaume Reus.

L’exposició s’emmarca en un projecte més ampli de l’artista:  The History of Lubrication. La idea aspira a produir una mena d’història cultural de la saliva humana, els seus usos i significats. El projecte desenvolupa de manera associativa històries sobre la saliva provinents d’anècdotes populars, així com d’esdeveniments històrics, o de textos científics o religiosos. Aquest corpus de recerca es publicarà en format llibre d’artista l’any 2021 de la mà de l’editorial Printed Matter Inc., una important organització sense ànim de lucre amb base a Nova York dedicada a l’edició i distribució de llibres d’artista.

El tinent de batle de Cultura i Benestar Social, Antoni Noguera; la directora general d’Arts Visuals, Aina Bauzà, l’artista i el curador, Jaume Reus, via streaming des d’Eivissa, han presentat l’exposició, que "ens fa repensar els significats més subtils dels fluids corporals, amb imatges d’una gran bellesa", ha valorat Bauzà.

"És important destacar que és la primera mostra individual de l'artista Gabriel Pericàs, un jove talent que, entre altres fites, ha estat becat amb la prestigiosa beca Fullbright, per estudiar a l'escola Parsons, de Nova York. D'aquesta manera, tenim un centre obert al talent mallorquí i atent a les noves generacions d'artistes", ha dit el tinent de batle de Cultura i Benestar Social, Antoni Noguera.

EDICIÓ PAPER 17/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF