Els escenaris de la Bernat Metge

Barcelona."A part de l'aqüeducte, el clavegueram, les carreteres, la irrigació, la sanitat, l'ensenyament, el vi (això sí que ho trobarem a faltar), la llei i l'ordre, ¿què han fet els romans per a nosaltres?", exclamava el líder del Front Popular de Judea a La vida de Brian. Ens podem sentir més o menys identificats amb els aguerrits legionaris romans que van desembarcar a Hispània, liderats per Corneli Escipió el 218 aC. O amb els grecs, menys bel·licosos, de Focea, que van arribar atrets pel comerç i es van assentar a Empúries. Però el cert és que el seu llegat és immesurable.

El desenterrament de la vil·la romana a la nova estació de l'AVE a la Sagrera ha destapat la capsa dels trons. Al marge d'aquesta vil·la que va créixer fora de les muralles de Bàrcino, a Catalunya hi ha un gran patrimoni arqueològic grec i romà. Alguns dels jaciments per on es van passejar els contemporanis dels clàssics de la Bernat Metge es poden visitar. Els grecs d'Empúries van ser coetanis de Sòfocles. Més tard, els que van compartir vicissituds polítiques amb el poeta Catul, que esgrimia -no li devien fer gaire cas- que era millor no lluitar contra dos adversaris, van arribar a Hispània disposats a frenar els cartaginesos. Ells són els fundadors de Tàrraco. Però hi ha molt patrimoni ocult, com el de les ciutats romanes de Tortosa i de Terrassa, encara per descobrir. El de la Sagrera no és l'únic jaciment que ha estat a punt de ser oblidat.

Tàrraco

La cara i la creu de la ciutat de l'emperador August

La cara és que avui es pot recórrer part de la capital d'una de les províncies més antigues de l'Imperi Romà. Tot el que van construir August i els seus successors supura simbolisme. L'amfiteatre, el circ, les muralles, el fòrum, l'arc de Berà... estan incòlumes. Però la important necròpolis no es pot visitar. Es va excavar als anys 20 i 30, però des del 1994, quan es va tancar per motius de seguretat, els morts que s'hi van enterrar entre els segles III i VI dC estan sumits en l'oblit. Hi ha hagut dos projectes per reobrir-lo, però tots dos s'han perdut entre els despatxos. Amb 2.050 tombes, i mausoleus de diferents períodes i jerarquies, és la necròpolis paleocristiana més important de tota la Península. El departament de Cultura assegura que la voluntat és obrir-lo però encara no s'ha redactat el projecte. Si més no, els seus morts serviran a la ciència. El Centre d'Investigació Biomèdica, amb la col·laboració de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC), els utilitzarà per estudiar un tipus de diabetis endèmica a Tarragona.

Empòrion

La multiculturalitat de la porta d'entrada de grecs i romans

L'interès per la porta d'entrada de grecs i romans es remunta, com la inquietud per traduir els clàssics, al noucentisme. Va ser l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, el 1908, qui va batallar perquè s'adquirissin els terrenys de l'antiga Empòrion. El 23 de març d'aquell mateix any l'Institut d'Estudis Catalans va endegar la primera campanya d'excavacions. Avui, la colònia grega més important d'Occident, amb l'imponent estàtua del madur Asclepi, enterrada durant dinou segles, és del tot visible. Així com la col·lecció Bernat Metge recull la tragèdia i la historiografia hel·lènica, Empúries és un dels únics llocs "on es pot veure com ha evolucionat la cultura grega al llarg dels segles", explica Xavier Aquilué. El director d'Iberia Graeca, un projecte creat aquest any pel ministeri de Cultura i el departament de Cultura de la Generalitat amb l'objectiu de fer recerca i difusió del món grec, destaca que, a més, aquesta colònia grega és un exemple d'una cosa tan contemporània com la multiculturalitat: "Era un port marítim comercial on tothom convivia sense problemes. Hi havia grecs, ibers, comerciants púnics i alexandrins".

Bètulo

Cases romanes a l'entresòl de moderns blocs de pisos

No fa ni un parell de mesos que Badalona va fer una de les seves últimes troballes. En unes excavacions, en un solar on s'ha d'edificar un bloc de pisos, van aparèixer les restes d'una part de la casa de Quint Licini, un patrici de la Bètulo romana del segle I dC. La seva mansió ja es coneixia i el Museu de Badalona n'havia museïtzat el jardí interior. Ara, just al costat, han localitzat aquest nou jaciment amb quatre habitacions i restes de pintures. Els arqueòlegs han demanat que es conservi: "Podria conviure perfectament amb el bloc de pisos", explica l'arqueòloga del museu, Pepita Padrós. No seria el primer cas. "La casa dels dofins s'ha conservat i a sobre hi ha habitatges moderns", continua Padrós. Badalona és un exemple de convivència entre el seu llegat modern i les necessitats del segle XXI. Al seu museu es poden recórrer 3.400 metres de subsòl romà i veure com vivien els romans a l'època del seu màxim esplendor.

Bàrcino

Els secrets de la domus romana del carrer Bisbe Caçador

En ple centre de Barcelona hi ha una de les domus romanes més importants de Bàrcino. Aquesta antiga casa, de mitjans del segle I dC, que pertanyia a un prominent ciutadà romà, amaga l'últim balneum (banys privats) conservat gairebé del tot. Oculta al públic, actualment acull l'arxiu administratiu municipal. La casa té altres secrets . Encara hi ha incòlumes uns mosaics de marbre. Però no està tan ufanós un mosaic en què unes nereides cavalquen sobre dofins, i on emergeix un Oceanus, un tità de llarga barba del qual només s'ha conservat la cabellera. Malauradament, aquests mosaics de temàtica marina van patir l'agressió d'uns vàndals el 1998 i avui estan tapats. Tanmateix, es va poder salvar una pintura mural d'un noi cavalcant sobre un cavall, que es pot veure al Museu d'Història de Barcelona. Al subsòl de la seu del museu es pot recórrer l'antiga Bàrcino.

Iesso

La Roma de la Catalunya interior

El jaciment arqueològic de Iesso, l'actual Guissona, va ser museïtzat aquest setembre. El museu va ser traslladat al jaciment, i ara, explica l'arqueòleg Josep Ros, es pot visitar "part de la ciutat de 18 hectàries -com Isona o Lleida es dedicava a l'explotació agrària- i es pot veure la muralla, la porta nord i la torre de defensa, i caminar pels principals carrers de l'antiga Iesso". A més, Guissona conserva una domus de 1.000 metres quadrats i uns banys públics.

Egara

On s'amaguen l'antiga Egara i la Tortosa romana?

Terrassa conserva l'esplèndid conjunt de les esglésies de Sant Pere. S'hi van trobar les inscripcions que documenten que al subsòl de Terrassa hi ha el Flavi d'Egara, però encara està per descobrir. A Tortosa ja s'ha començat a excavar per intentar trobar el passat romà de la capital del Baix Ebre.