L’ESCANDALL
Cultura 21/06/2019

Altres músics

J. A. Mendiola
3 min
Altres músics

Església de Deià. - Inauguració de la nova temporada de les Vetllades Musicals a l’església de Deià amb un primer concert per llepar-se els dits, i per diverses raons. Per començar, el prestigi dels components del grup, The Archduke’s Consort, amb Fiona Stuart, soprano, al capdavant, i acompanyada al violoncel per Xisco Aguiló, a l’arxillaüt per Guillermo Femenías i al violí per Kepa Artetxe. I, per una altra banda, el programa que exhibeixen. Vint-i-dues peces del barroc primerenc, de diversos compositors, italians i alemanys. Des de Giulio Caccini fins a Giovanni Girolamo Kapsberger. Del primer varen interpretar una part de la seva darrera composició, Tu ch’ai le penne Amore, que forma part d’un grup amb un títol prou significatiu, Nuove musiche e nuova maniera di scriverle, que d’alguna manera explica tot el sentit del programa, que beu de les fonts dels qui varen engegar de manera més sòlida el moviment, Monteverdi per una banda i Heinrich Schütz per una altra. Cap dels dos formen part dels diversos autors dels quals el grup interpretà una selecció tan variada com exquisida. Difícil fer una mínima clasificació o destacar un o un altre de la multitud de noms del programa. Potser dos noms surten per sobre de la resta, com el de Heinrich Albert, cosí i deixeble de l’esmentat Schütz i, per tant, seguidor de les influències italianes que tant varen captivar el seu mestre. Dels vuit volums i cent setanta peces de la seva composició més famosa, Arien, en varen interpretar quatre, mentre que Giovanni Girolamo Kapsberger, anomenat il tedesco della tiorba, va permetre a Guillermo Femenías lluir les seves millors gales amb la interpretació de quatre fragments dels diferents Libro di Villanele i una del Libro primo d’Intavolatura di Lauto. Tot plegat, una meravellosa lliçó d’autors que habitualment no arriben al gran públic.

Teatre Xesc Forteza.- Si el barroc va suposar una nova manera d’entendre la música, amb la diversitat de polifonies, el baix continu… l’Ensemble Espai Sonor ens introdueix al darrer bramul d’una altra concepció del fet musical. Potser no és el darrer, perquè tot evoluciona a velocitat de vertigen, però en qualsevol cas es tracta d’un món allunyat de les harmonies habituals, de les més conegudes i reconegudes. Un tipus de música que busca un espai entre l’audiència sense fer concessions, però amb una dosi de passió que s’encomana. Vuit intèrprets, una soprano, Natàlia Perelló Más, i el director Josep Planells Schiaffino, amb un cappare pel que fa al Cicle de Noves Músiques de Mallorca, Tomeu Moll i Mas, al piano i al micròfon, per anunciar el concert i l’estrena de la darrera criatura de Xavier Carbonell, present a la sala amb tot el que això significa d’emotiu, amb el títol He somniat Orfeu a la porta oberta de l’ombra, inspirat en un poema de Carles Riba. La resta dels components de la formació varen ser els encarregats, un a un, de fer la presentació de les diferents peces a interpretar i que una mica més didàctica, per imprescindible, hauria arrodonit una vetllada que va concloure amb una composició rica en color, farcida d’un gran nombre de textures, com és Gelöschte Lieder de l’immens Enno Poppe. Gran treball, de gran dificultat, per a la soprano a la resta de peces. Precisa i acurada la composició de Helga Arias, Incipit, el principi del relat, inspirada en l’ Stabt Mater, de Pergolesi. Esforç interpretatiu el que va caracteritzar l’espectacle que es va iniciar amb Due versi, de Daniel Apodaka, i Ari a, de Beat Furrer. Engrescador.

Pollença.- S’ha torbat una mica el Festival de Pollença, per raons que no venen al cas, a presentar/penjar la programació de la 58a edició, però pagava la pena. Tot dins la línia marcada als darrers anys per l’equip de Carles Ponseti, a la recerca d’una esplendor que s’havia apaivagat entre la desídia i la crisi. A poc a poc ha anat pujant el nivell dels noms que hi prenen part, d’una qualitat indiscutible, com indiscutible és que aquest és el camí i ho demostra, per exemple, la presència de la London Philarmonic Orchesta, dirigida per Juanjo Mena, i amb Javier Perianes, pianista de primer nivell, com a solista. Com és habitual també dins el tarannà dels programadors no desaprofitar un esdeveniment d’aquestes característiques per donar a conèixer noms molt propers que encara no han assolit el lloc que els correspon. És el cas del pollencí Miquel Capllonch i Rotger, a qui dediquen dos dels nou concerts del Festival. El primer, a càrrec d’un altre virtuós del piano, com és Josep Colom, i el segon, que tanca l’edició, amb la soprano María José Montiel acompanyada al piano per Miquel Estelrich. A tot això hi hem d’afegir la Simfònica de les Illes Balears, la Camerata de la Royal Concertgebouw, l’Artemis Quartett, Accademia del Piacere i el violinisgta Sergey Khachatryan. Millorar és possible, però gens senzill.

stats