FILOSOFIA

“Ortega pensa que Europa és la solució als mals d’Espanya”

Josep Maria Aguiló és periodista i llicenciat en Filosofia

Josep Maria Aguiló (Palma, 1963) és periodista i llicenciat en Filosofia per la UIB. Articulista a Mallorcadiario i redactor al diari ABC, també ha fet feina com a periodista als diaris Última Hora, El Mundo i Diario de Mallorca. Ha recopilat els seus articles a diversos llibres: Crónicas tristes de la ciudad de Palma (Roig i Montserrat, 2004), Crónicas diminutas (Inrevés, 2005), Los duendes de la ciudad (Inrevés, 2007) i Los nuevos duendes de la Ciudad (Inrevés, 2008). A l’àmbit literari s’ha interessat per estudiar la figura de Mariano José de Larra, la Generació del 98 i la Generació del 14. També ha publicat reportatges sobre cine i literatura a la revista Clarín. És un estudiós de la filosofia espanyola del segle XX, especialment de José Ortega i Gasset i els seus deixebles. En aquesta entrevista parlam del pensament d’Ortega i les seves circumstàncies.

Com arriba Ortega i Gasset a la filosofia? Quines foren les seves motivacions per pensar?

El jove Ortega és contemporani d’una sèrie d’autors que conformen l’anomenada Generació del 98. Estic pensant en poetes i escriptors de fama internacional com Miguel de Unamuno, Pío Baroja, Azorín o els germans Machado. Es tracta d’una generació d’intel·lectuals que s’enfronten a la necessitat d’explicar cap a on ha de dirigir-se Espanya després de la pèrdua de les darreres colònies. Ortega admira la Generació del 98, però considera que té una visió massa negativa d’Espanya. També intenta pensar en el futur d’Espanya, en la necessitat de superar la desorientació que acompanya a la crisi colonial, però ho fa de manera optimista, mirant cap a Europa, pensant que Europa és la solució a tots els mals d’Espanya. Ortega ja no pensa en el problema d’Espanya únicament des del món acadèmic, escrivint llibres i tractats filosòfics, com farien els filòsofs clàssics, sinó que es dirigeix a l’opinió pública a través de diaris i xerrades.

Ortega viu el periodisme intensament. De fet, gran part de la seva producció són articles periodístics. Quines diferències observau entre el periodisme d’Ortega i l’actual?

Ortega va començar a escriure a diversos diaris des de ben jove, i arribà a ser el referent del diari El Sol en temps de la Segona República. La vocació periodística li venia de família, el pare d’Ortega ja va ser director d’un diari, L’Imparcial. La principal diferència que hi veig és que mentre Ortega era un referent d’un periodisme reflexiu, una veu que s’escoltava a Espanya i a una part important d’Europa, ara en el món del periodisme d’opinió hi ha una mancança de figures del nivell d’Ortega. Avui dia no et quedaries amb un sol nom.

El pensament filosòfic d’Ortega se sol dividir en dues etapes, una perspectivista i l’altra raciovitalista. Ens podríeu explicar breument en què consisteixen el perspectivisme i el raciovitalisme i com passa d’una filosofia a l’altra?

Sí, la filosofia d’Ortega té un primer moment perspectivista. El perspectivisme defensa que tot el coneixement és subjectiu. Això no vol dir que no puguem conèixer com són les coses, ni que el nostre coneixement sigui fals, senzillament vol dir que és limitat. Per Ortega nosaltres som subjectes que tenim una perspectiva sobre les coses. Tots ens esforçam a conèixer la veritat, però és molt difícil que individualment la puguem conèixer totalment. En aquest sentit, Ortega defensa que cada persona té la seva concepció sobre l’ésser humà, el món, el bé, i que només la suma de totes aquestes perspectives ens permet conèixer la veritat. Ortega no és relativista, no està defensant que tot val en qüestions de veritat, senzillament ens està dient que entre tots podrem trobar la veritat. Posteriorment, Ortega defensarà la centralitat de la raó vital com una evolució natural en el seu pensament. El raciovitalisme és un intent de pensar una raó centrada en la vida individual, en la biografia i no en el coneixement ni en les relacions humanes. La raó vital situa l’home en el món. Ortega deia que pensava perquè estava viu, a diferència de Descartes, que sostenia que estava viu perquè pensava. És la vida la que fa possible el pensament. I la vida segons Ortega equival a la biografia. Cada persona és novel·lista de la seva vida. Tots hem d’aprendre a fer el nostre propi camí. Les persones no tenim essència, com pensava Descartes, sinó que cada dia ens estam fent. Som una essència en construcció. Es tracta d’una visió existencialista que apropa Ortega a Camus. Estic convençut que si s’haguessin conegut haurien fet més d’un cafè junts.

Ortega és un gran desconegut entre els estudiants de filosofia i la mateixa ciutadania. Se’l coneix i identifica amb una famosa frase que diu: “Jo som jo i la meva circumstància i si no la salv a ella, tampoc no em salvaré a mi”.

Aquesta frase ve a dir que ningú no pot triar determinades coses. Per exemple, ningú no pot triar el lloc ni la data de naixement, ni tampoc el tipus de família. Tot allò que ens ve donat a la vida són les nostres circumstàncies. Les circumstàncies ens condicionen, però en cap cas no són determinants, perquè els humans tenim espais de llibertat.

Quina capacitat té la filosofia per convertir-se en la circumstància que condicioni el nostre temps?

Ortega defensa que la filosofia ha de sortir al carrer, allà on la gent fa la vida, i abandonar les càtedres. Si la filosofia vol ser influent ha d’usar un llenguatge seductor i divulgar les idees a través dels mitjans de comunicació. Aquesta visió d’Ortega podria formar part perfectament d’un programa filosòfic actual.

S’ha acusat Ortega de col·laboracionista amb la dictadura de Franco i a la vegada se l’ha lloat per haver reivindicat la democràcia. Quina va ser realment la seva posició política?

Ortega era un liberal, en el sentit més ampli. Era tolerant, demòcrata, creia en el poder de l’educació per millorar la societat. Sabem que Ortega va contribuir a l’arribada de la República a Espanya, i que al cap de poc temps es va sentir força decebut amb el govern republicà. Mai no s’ha perdonat a Ortega que tornàs del seu exili per morir a l’Espanya franquista. En aquest sentit, cal fer justícia i destacar que el règim franquista el va ignorar perquè el trobava un filòsof massa perillós a causa de les seves idees tolerants i liberals. Ortega proposa una major col·laboració cultural i política entre països, més Europa, perquè estava convençut que la comunicació entre països evitaria la majoria dels conflictes. Ortega té el mèrit d’haver fet un diagnòstic molt bo de la situació d’Espanya i de projectar una mirada optimista cap al futur, sense pecar d’ingenuïtat.

EDICIÓ PAPER 28/03/2020

Consultar aquesta edició en PDF