PATRIMONI
Cultura 27/11/2020

Miquel Àngel Maria: “És excepcional que béns prehistòrics de fa 3.000 anys mantinguin activitat agrària”

Entrevista al conseller de Patrimoni i Cultura de Menorca

Ivan Martín
4 min
“És excepcional que béns prehistòrics de fa 3.000 anys mantinguin   activitat agrària” Miquel Àngel Maria

MaóLa candidatura Menorca Talaiòtica opta a ser Patrimoni Mundial de la Humanitat de la Unesco després de la decisió del Consell Nacional del Patrimoni Històric espanyol. És la segona vegada que ho intenta, però l’any 2017 el projecte es va haver de reformular per resoldre deficiències. Menorca té 1.586 jaciments arqueològics datats entre el 2300 aC i la conquesta romana del 123 aC, tots repartits en 700 quilòmetres quadrats. Entre els elements més destacats, hi ha navetes, poblats i necròpolis, i els illencs no els han girat l’esquena: saben on són, els visiten, i de fet, els terrenys on són es continuen llaurant o fent servir per pasturar. El conseller insular de Patrimoni i Cultura, Miquel Àngel Maria, és optimista i creu que s’aconseguirà el reconeixement.

Com serà el procés d’avaluació de la candidatura de Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial de la Humanitat?

És un procés bastant llarg. Comença l’1 de febrer, que és la data màxima per entregar l’expedient al Ministeri de Cultura, que el remetrà a la Unesco. En els següents vuit mesos no intervenim en res, perquè l’organisme internacional que assessora la Unesco, ICOMOS, fa feina interna i l’analitza. El setembre vindrà a Menorca un expert designat per l’ICOMOS per fer-ne una avaluació sobre el terreny i intercanviar opinions amb els tècnics i amb propietaris de jaciments. Finalment, el novembre es farà una reunió a París amb l’ICOMOS, el gener de 2022 s’emetrà un primer informe en què ja ens podrem fer una idea del que succeirà, el maig coneixerem l’informe definitiu i el juliol, la possible proclamació de la candidatura.

Quina probabilitat diríeu que teniu d’aconseguir-ho?

L’únic percentatge que podem garantir és que aquesta candidatura està molt ben feta i mereix ser reconeguda en un 90%. De tota manera, no és suficient, perquè el criteri que té la Unesco per incloure nous béns a la llista de Patrimoni Mundial és que no hi hagi res semblant a la llista actual. Ho has de presentar d’alguna manera que la candidatura ofereixi una novetat o excepcionalitat. Per exemple, dins la llista hi ha moltes catedrals gòtiques i, si avui dia algú en volgués presentar una altra, ho tindria molt difícil. I no perquè no valgui la pena, sinó perquè ja ho tenen.

En el cas de Menorca, destacau la convivència dels humans amb els jaciments en el paisatge.

La principal diferència respecte de l’anterior expedient, el del 2017, és que en el primer presentàvem una col·lecció dels 32 jaciments més representatius a l’illa pel que fa a qualitat, conservació, per tipologia i diversitat, amb navetes, taules, talaiots i cases circulars. En el nou expedient no només presentam els monuments, sinó també la relació amb les persones tant del passat com del present, i també amb el paisatge. Quan fas una anàlisi comparativa amb la resta de la Mediterrània i del món, t’adones que és excepcional que uns béns prehistòrics de fa 3.000 anys mantinguin activitat agrària i humana que els posa en valor.

Els atacs vandàlics a la Naveta dels Tudons del 2017 podien ser un problema per la candidatura, però n’heu venut un cantó positiu.

Aquesta és la nostra pretensió. Qualsevol bé patrimonial pot quedar malmès per una catàstrofe natural o per la densitat de visites turístiques, i la Unesco demana que tinguis la capacitat de reacció suficient per si passa alguna cosa. Per això, els atacs vandàlics a la Naveta dels Tudons es poden transformar en positivitat. Desgraciadament no pots evitar que hi hagi un atac d’aquestes característiques a un monument, però sí que pots canalitzar la reacció social que desperta. Això ho vam veure amb les pintades a la Naveta, amb una resposta d’indignació ciutadana i una frase molt repetida: “És com si ho haguessin fet a ca meva”.

Tots els partits polítics aposten per aquest projecte?

Aquesta és una de les claus. La candidatura no ha estat en cap moment objecte de debat polític. Així com hi ha hagut algú extern que ha volgut comparar com a millor o pitjor l’expedient de 2017 amb el que presentam ara, aquesta no és una percepció adequada. El nou plantejament de Menorca Talaiòtica s’afegeix a la feina feta durant l’etapa en la qual el Consell Insular fou governat pel Partit Popular. En aquell moment es va fer una molt bona feina des del punt de vista polític i tècnic. No va poder ser perquè ens faltava experiència, tot i que ens ha servit per millorar. Era necessari passar per aquella etapa, i hi som a temps. Alguns llocs han treballat vint anys per entrar-hi, i nosaltres en fa nou.

En aquests nou anys heu notat una evolució a la societat envers la proposta talaiòtica?

Hi ha un indicador molt clar d’aquesta adhesió i de les ganes de conèixer millor el patrimoni: les excursions que fem des del Consell s’omplen sempre i tenim llista d’espera. Al projecte de visites a jaciments i monuments, Som Talaiòtics, hi ha visites que són repetides, especialment a les ubicacions més emblemàtiques, i que funcionen des de fa cinc anys amb un èxit sense precedents. Cada cop hi ha més gent nova a qui mou la curiositat. D’altra banda, el novembre i el desembre hem fet un programa d’activitats per les Jornades Europees de Patrimoni i s’ha completat el nombre màxim de participants en temps rècord.

Als que vagin de visita a Menorca, quins monuments els diríeu que són imprescindibles?

No tots els jaciments s’han de visitar igual. En alguns hi ha dificultats d’accés o d’aparcament i, per tant, no s’hi poden enviar gaires persones. Està bé que la gent sàpiga que hi ha una prioritat que són els jaciments del Trepucó, Talatí, Torralba d’en Salort, Torre d’en Galmés, la Naveta dels Tudons i Son Catlar. Qualsevol hauria de visitar aquests espais per entendre el significat de Menorca Talaiòtica, són els més preparats per rebre curiosos i on centrarem els esforços de difusió perquè siguin els més freqüentats.

stats