Maria Pascual: "Si surts fora tothom s'hi interessa, però si toques aquí, ningú et ve a veure"

L'actriu i cantant va guanyar un premi dissabte passat en el festival Feminajazz 

Es defineix a ella mateixa com a artista. Maria Pascual toca, escriu, actua i canta i recentment ha guanyat un premi de joves talents al Feminajazz, un festival que s'ha estrenat aquest any a Madrid i que té l'objectiu de continuar endavant. 

Com va sorgir la idea de presentar-vos al concurs Feminajazz?

Una coneguda meva que em volia ajudar en la meva carrera em va passar la convocatòria del concurs, però tot d'una ho vaig descartar, ja que una de les condicions era presentar-se amb música pròpia i jo en aquell moment encara no componia. A mesura que va anar passant l'estiu, un dia, sense cap pretensió, vaig començar a compondre i després d'un mes fent feina vaig recordar el concurs i vaig decidir presentar-m'hi. Va ser tot molt precipitat. 

Com ha estat participar en aquesta primera edició?

És un festival que es farà cada any. Jo no he pogut viure gaire aquesta atmosfera, ja que estava entre Mallorca i Madrid, però han fet moltes coses i conferències amb dones molt influents en el món del jazz. És tota una experiència haver format part d'aquesta primera edició. 

Heu guanyat el premi com a jove talent i comença un camí interessant amb el contingut del reconeixement, no és ver?

Realment és un gran premi. El compartesc amb una altra al·lota i consta de 20 hores de gravació en un estudi i d'una beca d'un curs en una escola de música creativa. Durant el 2020 aniran fent seguiment de la nostra evolució i la que considerin que ha avançat més serà l'artista convidada al festival de l'any que ve. És un premi molt interessant perquè, encara que no arribi a tocar l'any que ve, serà un gran aprenentatge. M'interessa per traçar una línia més dins la meva carrera professional i també la puc combinar amb la meva feina d'interpretació.

Un dels objectius era donar veu a les dones que estan en aquest món...

Hi ha molt poques dones que participin en els festivals i la majoria són cantants, però no sé per quina raó. Hi ha moltes dones que són músics i instrumentistes i que, a part de cantar, toquen. Però crec que no se'ls ha donat la visibilitat que se'ls hauria d'haver donat. Així com sí que hi ha hagut homes que han estat instrumentistes i han tingut molta repercussió (com Amstrong), les dones instrumentistes no tenen tant de pes i és essencial que en tinguin, perquè també són de qualitat. 

Creis que els artistes de les Balears estan ben valorats per la gent de les pròpies illes? 

No. Crec que les Illes miren cap a fora constantment i que els artistes aquí, si surten a fora, de cop tenen molt valor, però quan són aquí no estan en el punt de mira. Hi ha artistes molt bons, però després fan 'bolos' aquí i ningú els va a veure. Hi ha una percepció que la projecció internacional és molt bona, però que l'àmbit local no es valora. Si surts fora, tothom s'hi interessa, però si toques aquí, ningú et ve a veure.   

Hi ha moltes dones artistes... Creis que el camí de la dona és més difícil dins aquest món? 

Jo també som actriu i puc dir que a les dones moltes vegades, quan veus que hi ha càstings, el perfil que cerquen és de "guapa" i això a un home crec que no li ho posen. Ja per començar hi ha una discriminació estranya d'una aparença física que ens traslladen i que pot dur a inseguretats que s'arrosseguen tota la vida. Això, encara que siguis músic, també hi pot influir. Això sí, darrerament tot aixó s'està superant, crec; les dones estam agafant molta força dins el món artístic. 

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF