ENTREVISTA
Cultura 04/09/2020

M. Antònia Perelló: “Tot és temporal i precari, com els contractes d’avui dia”

Entrevista a l'escriptora que situa la seva darrera novel·la en la crisi financera del 2008

Elena Navarro
2 min
“Tot és temporal i precari, com els contractes d’avui dia”  M. Antònia Perelló

PalmaMaria Antònia Perelló situa la seva darrera novel·la, Ocells de pas (Lleonard Muntaner), en la crisi financera del 2008 i especialment “en les persones que varen quedar excloses d’una societat sense ànima”, explica. La publica enmig d’una altra crisi, sanitària i econòmica: “Torna a passar el mateix: molta gent sense feina, menjadors socials plens...”, diu l’autora.

D’on neix el relat?

De l’observació. Jo som molt observadora i, per exemple, quan passava per davant un banc i veia la gent dormint damunt d’un cartó, pensava: tenen els doblers a tocar de la mà i no en poden tenir. Un contrast que em cridava molt l’atenció. El relat és com una carta que em faig a mi mateixa per explicar-me coses que no podria explicar-me d’una altra manera. He volgut retratar el drama de l’home contemporani, que no pot accedir a la feina ni a un habitatge dignes.

Abordau també les conseqüències emocionals que poden tenir aquestes situacions.

Sí, com aquesta situació de misèria et pot abocar al fons més profund. També importa l’actitud de cada individu. Tots en som una mica responsables des del punt de vista emocional i com a membres pertanyents a una col·lectivitat. Crec que és fonamental humanitzar la feina i l’economia perquè, si no, podem caure en la inestabilitat.

De rerefons hi ha els abusos del poder.

Sí, perquè he volgut reflectir la fragilitat de l’home, que penja del fil d’un sistema pervertit per l’economia especulativa. Els que estan en el poder volen silenciar les veus discordants, i jo em situu entre aquestes veus.

Quin paper hi juga la ciutat?

És cabdal, un personatge més. És la nostra ciutat deshumanitzada, però en podria ser qualsevol altra. Crec que la ciutat aquí és un element destructor que arrossega cap a l’abisme. De fet, he volgut reflexionar sobre l’home i les seves circumstàncies, el seu entorn més immediat, que és el seu hàbitat. Intent dir que podem construir un entorn més humà, més habitable, més amic. I més enllà d’un canvi sistèmic, hi ha d’haver un canvi responsable de cada individu.

Com descriuríeu l’obra?

És una novel·la moderna que podríem situar dins un realisme líric i la narrativa de caràcter social. Combina molt la quotidianitat amb l’inconscient. S’hi mesclen la realitat i el somni.

Per què Ocells de pas

Està molt relacionat amb la condició temporal de l’ésser humà. Tot és temporal i precari, com els contractes laborals d’avui dia.

Heu escrit retrats, poesia, estudis acadèmics, novel·les... D’on neix aquesta curiositat per les disciplines?

De la passió per la literatura, que tenc des de joveneta. M’hi he hagut de posar tard per situacions familiars, però l’amor pels llibres, el tenc des de nina. És el que em fa sentir més viva.

stats