21/01/2013

Un entretingut conte de terror

2 min
Xavier Ripoll i Lluís Soler, en una espera a l'aeroport.

"Nosaltres som l'únic perill, però lamentablement no en som conscients. En nosaltres radica l'origen de tota maldat", va afirma Carl Gustav Jung. Sembla que l'escriptora belga Amélie Nothomb, conscientment o inconscientment, va prendre bona nota de les idees del famós psicòleg suís per escriure Cosmètica de l'enemic , tant pel que fa a aquesta cita com pel que fa a l'arquetip de l' ombra que va encunyar Jung, i que ve a ser, pel que fa a l'individu, "l'aspecte inconscient de la personalitat, caracteritzat per trets i actituds que el jo conscient no reconeix com a propi". La novel·la, un conte de terror, va ser un èxit editorial a França el 2011 i ja amb motiu de la seva publicació a Anagrama en castellà algun crític va destacar la seva teatralitat.

Nothomb va escriure un relat on tota l'acció resideix en la paraula. L'espai, una sala de l'aeroport, buida. Un executiu, Jérôme Angust, que fa temps que llegeix un llibre a causa del retard del seu vol, i un estrany que té ganes de xerrar. Qui és? Qui s'amaga darrere de Textor Textel? Què vol aquest holandès que ben aviat desarma les possibilitats d'Angust d'escapar-se de la seva xerrameca? A què ve que li expliqui unes tremendes històries criminals i filosofi sobre la culpa? La resposta, òbviament, és en el text i ja els he donat prou pistes amb les referències a Jung perquè ho endevinin.

Fa tres anys, Cosmètica de l'enemic es va representar a Madrid, al teatre Fernán Gómez, i ara arriba en una magnífica traducció/adaptació catalana de Pablo Ley a la Sala Muntaner amb dos actors llançats a un enfrontament que exigeix el millor d'ells mateixos. Tots dos estan a l'altura del text, que flueix amb agilitat i tensió. Per la veterania, i també per la psicologia del seu misteriós personatge, és Lluís Soler qui domina el combat... i acaba guanyant-lo. Bona direcció d'actors, encara que no entenem per què Magda Puyo introdueix una mena de gimnàstica expressiva en el personatge de Xavier Ripoll com per subratllar el seu estat d'ànim. La firma de la directora? Sembla que no hi aporta res.

stats