Les entranyes de Şükran Moral, a Es Baluard

PalmaDijous es va inaugurar a Es Baluard l’exposició The world from inside, de Şükran Moral, que es podrà visitar fins al 9 de setembre. Com cada estiu, Es Baluard convida un artista internacional a presentar un projecte temàtic a l’Aljub. Enguany ha incidit en l’activisme feminista en reconeixement del treball de l’artista turca, sota la curadoria de Claudia Giannetti, que ja l’any 2014 organitzà una important retrospectiva de l’artista a l’Edith Russ Haus for Media Art, a Oldenburg, Alemanya, espai que en aquell moment dirigia i en què causà un gran impacte.

Des d’aquell moment, Gianetti ha acompanyat la trajectòria de Moral, i considera que “mantenir un diàleg constant amb l’artista és fonamental per entendre el seu procés de treball”. En aquest cas, és la primera ocasió que el públic espanyol tindrà de veure la seva obra, per això han tingut molt en compte l’espai expositiu.

Per a la mostra Gianetti ha fet una tria de la seva obra més representativa dels anys 1997 a 2011, en què aborda els eixos temàtics més destacats de l’artista, la problemàtica entre la idiosincràsia dels espais, el rol de la dona en aquests contextos i la relació entre la història de l’art i la cultura contemporània. Per aquesta raó ha triat el títol El món des de dins, que recupera el concepte èpic d’una citació del llibre Los sueños de Francisco de Quevedo.

Şükran Moral

L’artista va haver d’abandonar Turquia el 2010 per la repressió i viu a Roma des d’aleshores. És un referent de l’art reivindicatiu del seu país i de l’art interdisciplinari contemporani a partir d’instal·lacions, fotografia, escultura, vídeo i animació, “la dona és quasi com una heroïna, i al camp de les arts més, el feminicidi ha augmentat, també a Itàlia, la història de l’art està feta per penis, mires l’arquitectura i és vertical, fal·locràtica, mires una llibreria i la majoria dels autors són homes, les dones som humiliades amb la invisibilització”.

Moral centra el seu treball en les temàtiques de gènere, en què critica els costums i el paper de la dona al seu país natal, Turquia. A l’exposició s’hi poden veure cinc de les principals obres de l’artista i vídeos en els quals qüestiona les estructures de poder, els tabús i les jerarquies socials.

Performança

L’única eina que té és el seu cos i “quan dic cos, també em referesc a les meves emocions, als meus pensaments. La performança és l’art d’aquest segle. Tothom que tingui un compte d’Instagram exposa el seu cos. Moltes vegades de manera extrema. L’art de la performança, per descomptat, no va sorgir amb la selfie ”.

La major part de les seves obres són autobiogràfiques, fins i tot les peces en què ella no apareix també parlen de la violència que ha patit ella mateixa. La seva obra sobre els infants migrants remet al seu passat, “també som dels que migren en embarcacions. Vaig viure a Itàlia il·legalment durant anys.”

L’artista assumeix els espais amb un concepte teatral, dominats per normes socials, reconegudes o imposades, per provocar una mena de curtcircuit en mecanismes perceptius. Els seus llocs preferits d’acció són aquells en què la seva presència entra en conflicte, com en un dipòsit de cadàvers, un asil, a les places del poble, a les balconades o en un bordell. “Per la meva posició artística i política, això no canvia encara que s’exposi als museus”.

L’espai públic és el marc de treball de Moral, en què genera una acció disruptiva amb la seva intervenció. A Hamam, una actuació realitzada el 1997 per a la Biennal d’Istanbul, l’artista es va inscriure en la secció masculina d’un bany turc a Galatasaray. “Allò escandalós, aquí, no fou la nuesa, sinó que la dona no era una prostituta, sinó una artista contemporània”, afirma Moral.

Les obres que es poden trobar a l’Aljub tenen totes més d’una dècada, però segueixen més vigents que mai. Temes com els condicionants identitaris, la genealogia de la violència o l’alteritat, que en el moment en què van ser produïdes parlaven d’una realitat específica, relacionada amb el país natal de l’artista, Turquia, i amb l’efecte de la globalització i migracions, s’han convertit en qüestions sociopolítiques determinants també a occident, com el domini del poder patriarcal, que des d’un vessant local, adquireix una visió global.

Claudia Giannetti

Gianetti és comissària i investigadora especialitzada en media art i la relació entre l’art, la ciència i la tecnologia, professora universitària, teòrica i escriptora.

El seu interès i la seva recerca es basen en les noves estètiques generades per la incorporació de la tecnologia digital a la mirada dels artistes, que plasmen fins i tot en la pintura o l’escultura, indomablement preses de les tecnologies.

Els darrers devuit anys, Giannetti ha estat directora d’institucions i centres culturals com ara el MECAD (Media Center d’Art i Disseny) de Barcelona, la Fundação Fórum Eugénio de Almeida Portugal i l’Edith-Russ-Haus für Medienkunst a Alemanya.

Gianetti va quedar impactada per la força de la performança Hamam de Moral, que va veure en un documental sobre la cinquena Biennal d’Istanbul, el 1997. A partir d’aquell moment varen començar a col·laborar.

El punt de vista crític i transgressor de Moral ens fa preguntar “quins són els nostres propis condicionants, els mecanismes disciplinaris als quals estam acotats”, ha comentat Gianetti.

Censura i controvèrsia

Şükran Moral ja ha estat censurada en unes quantes ocasions, ja que aborda qüestions controvertides per a determinades persones i grups, ideologies, costums, tendències polítiques o religions.

Ella mateixa reivindica la provocació, “puc superar la censura a través de les meves actuacions”.

Segons Gianetti, l’artista “és una de les dones més arriscades que conec en les seves accions de guerrilla”.

“Contestar és la meva cosa favorita de fer. Crec que els artistes haurien de desafiar les autoritats, els valors existents. En particular, els artistes haurien de desafiar els feixistes”, reivindica Moral.

El seu treball d’animació el va realitzar en resposta a les amenaces de mort i als intents de linxament que va patir per una obra que va fer. “Vaig convertir els que em varen amenaçar en rates d’aigües residuals”.

És el primer cop que Moral exposa a Espanya i amb el Mediterrani en comú està segura que la seva obra serà ben rebuda. “Som mediterranis i ens agrada el drama. Drama i més drama. No crec que el meu treball sigui exòtic”.