Memòria històrica

Enterrar les restes del pare, un soldat republicà, 84 anys després

Josep Aubeso, el segon soldat identificat a la fossa més gran de Catalunya, per fi descansa a Montjuïc

2 min
Carmen Aubeso, al costat del seu fill, rep les restes del seu pare de mans de la consellera de Justícia al cementiri de Montjuïc

BarcelonaHan hagut de passar més de vuit dècades, una vida, perquè Carmen Aubeso per fi sàpiga on descansa el seu pare. Des d'aquest diumenge és al cementiri de Montjuïc de Barcelona, on viu la família. Les restes del pare han estat vuitanta anys en parador desconegut, en algun dels punts on es va lliurar la Guerra Civil, que va acabar amb les esperances republicanes. Gràcies a les notes d'un doctor que treballava al front, el cirurgià i capità metge de l’exèrcit republicà Miquel Gras Artero, el seu nom estava en una llista de sospitosos de ser a la fossa comuna del Mas de Santa Magdalena, a Móra d'Ebre, que durant la guerra es va fer servir com a hospital de campanya del quinzè cos de l’exèrcit republicà.

Aquestes notes –conservades pel fill i recuperades per l'entitat No Jubilem la Memòria del Priorat– va permetre a un equip de la Universitat Rovira i Virgili geolocalitzar la fossa comuna sota un camp d'ametllers. Es va obrir els primers mesos del 2021 i és la fossa més gran oberta a Catalunya: s'hi han trobat finalment 177 cossos, alguns dels quals joves de 17 anys de la Lleva del Biberó, a més de nou amputacions, dipositats en 62 punts d’inhumació.

Carmen Aubeso Larruy va inscriure el pare al cens de persones desaparegudes de la Generalitat de Catalunya l’any 2005. Només sabien que en Josep, un guixaire de Barcelona nascut el 1903 o el 1904, havia estat mobilitzat per l’exèrcit republicà entre l’abril i el maig del 1938 i havia desaparegut al front de l’Ebre aquell mateix any. L'última notícia que la família en va tenir va ser una carta en què s’informava que estava malferit. La Generalitat no va poder recollir més informació documental, però sí que es tenia la pista crucial de la llibreta número 2 del doctor Gras, en què amb data del 21 d’agost de 1938 s'informa que el soldat de la segona companyia del Batalló d’Obres i Fortificacions número 20 va ser ferit a les 9 hores del 20 d’agost, al sector de Vilalba dels Arcs. Josep Aubeso va morir als 34 o 35 anys el 21 d’agost de 1938. El creuament de l'ADN que la filla va facilitar al programa d'identificació genètica –al banc de l'Hospital Vall d'Hebron– amb les restes trobades a la fossa ha permès tancar la ferida.

Carmen Aubeso i les restes del pare, mort fa 84 anys a la Guerra Civil

El net de Josep Aubeso, Roger Roig, agraïa a Montjuïc la tasca del departament de Justícia i de tots els tècnics de la fossa de Santa Magdalena "per fer possible un comiat que s’ha hagut de posposar 84 anys". Roig també destacava la "tenacitat" de la mare, que quan era petit li deia que l'avi havia mort en un bombardeig de l'aviació italiana. També s'ha recordat del doctor Gras, "que reservava un temps per registrar els soldats que morien". "No girem full i no oblidem”, ha dit. El primer identificat de la fossa va ser Andreu Flores i Flores, que al març va ser enterrat al cementiri d’Arenys de Munt. En total, s'han retornat fins ara les restes de 17 persones.

stats