Llafranc.Carme Farrarons, directora de l'Hotel Llevant, recorda que la relació de Tom Sharpe amb Llafranc va començar quan la tardor del 1989 l'escriptor hi va anar a dinar amb una agent literària. "El meu germà estava llegint un llibre seu, Sharpe l'hi va firmar i li va dir que el lloc li agradava i que potser hi aniria a passar temporades", explica Farrarons. Dit i fet, després de Nadal s'hi va instal·lar fins a la Setmana Santa, i així cada any fins que el 1995 va decidir comprar-se la casa on ha viscut fins a la seva mort. Ahir la seva vídua recordava que va trobar a Palafrugell el sol i el Mediterrani. "Tranquil·litat i cortesia", havia dit l'autor. Aquí hi ha escrit les seves últimes cinc novel·les: de Les beques boges: una crònica de Porterhouse (1995) a L'herència de Wilt (2010). Qui va conèixer molt bé Sharpe va ser la doctora Montserrat Verdaguer, que el va anar a tractar d'un refredat a l'Hotel Llevant el 1994. Des d'aleshores es va convertir en la seva secretària i amiga. "Allà hi feia una mica de tot, jo. Ara ja tenia 30.000 paraules transcrites de la seva autobiografia, que escrivia a màquina en forma de cartes. Crec que no havia arribat ni tan sols a la meitat. Veig difícil que es pugui acabar publicant", explicava ahir Verdaguer a l'ARA. Sharpe va tenir diversos problemes de salut i, agraït pel tracte que va rebre, va dedicar dues novel·les a la sanitat catalana: "A tots els metges i cirurgians catalans, sense l'excel·lent assistència dels quals aquest llibre no s'hauria escrit", es pot llegir a Wilt s'ha perdut (2004). Aprofitava les ocasions que tenia per repetir que li havien salvat la vida, per criticar la sanitat britànica i queixar-se de les retallades. Sharpe serà enterrat diumenge en una cerimònia anglicana a Palafrugell i les cendres s'escamparan a Llafranc, Cambridge i Sunderland.
