'La carga', un drama que converteix la vergonya de les guerres iugoslaves en un fora de camp
Crítica de la pel·lícula del cineasta serbi Ognjen Glavonic
BarcelonaDirecció i guió: Ognjen Glavonic. 98 min. Sèrbia. Amb Leon Lucev, Pavle Cemerikic, Tamara Krcunovic i Ivan Lucev.
Finals dels anys 90. El Vlada (Leon Lucev) rep com a encàrrec conduir un camió fins a la frontera de Sèrbia amb Romania, sense fer cap pregunta sobre el contingut del vehicle. A primera vista el plantejament de 'La carga' apunta a un relat cosí germà del d''El salari de la por' (1953), d'Henri-Georges Clouzot, i de la versió anglosaxona que en va fer William Friedkin, 'Càrrega maleïda' (1977). Però, a diferència d’aquests 'thrillers' de carretera, en el film d’Ognjen Glavonic la tensió no prové del fet que els protagonistes puguin saltar pels aires en qualsevol moment, sinó que el nus a la gola es forma pel pes moral de la 'càrrega', un ominós fora de camp estretament relacionat amb un episodi atroç de les guerres iugoslaves: el descobriment de foses comunes plenes de civils albanesos executats i transportats clandestinament per les forces de l’ordre sèrbies durant el conflicte.
Glavonic, que ja va recollir aquest afer en la no-ficció 'Depth two' (2016), no necessita sobreexplicacions per fer-se entendre, i crea una experiència fílmica severa però mai miserable. El cineasta prefereix mostrar els fets tot respectant el punt de vista del seu protagonista, un home que “sap sense saber” i que defuig responsabilitats, però que un cop acabada la tasca no pot reprimir la nàusea en el moment d’obrir les comportes del furgó i rebre l’impacte d’una buidor que fa olor a mort.
