NOVETAT EDITORIAL
Cultura 29/06/2011

Una dosi addictiva de literatura de crispetes

Estem acostumats a pensar en Vallvidrera com un barri tranquil, de cases adossades. Edgar Cantero el converteix en un món de drogues i bandes criminals a Vallvi , la seva última novel·la.

Josep Lambies
2 min
El 'making of' de 'vallvi' Edgar Cantero es va haver d'equipar de més d'un gintònic per fer volar la imaginació.  Es nota que ve del planter  d' El Jueves .

Barcelona.Edgar Cantero és el que es diu una jove promesa. Amb prou feines tenia pèl a la barba quan la seva primera obra, Dormir amb Winona Ryder , va guanyar el premi Crexells, l'any 2007. Ara encara no arriba als 30, tot i que considera que des del seu debut ha passat molta aigua sota el pont. "En aquest temps, he descobert la literatura pulp americana-explica Cantero-. Vaig començar amb Scorpions, second generation , d'un autor poc conegut que es diu Michael Linaker. Era una novel·la horrible, però em va ensenyar que un llibre pot donar-me el que més m'agrada del cinema". Així va néixer la seva quarta novel·la, Vallvi , la prova viva que existeix una literatura de crispetes. Acaba d'arribar a les llibreries, amb el segell de Proa.

Cantero ha mesclat les històries de drogues dels escriptors beatniks com William Burroughs amb films trepidants de la talla d' Els rius de color púrpura i els videojocs de la factoria Lucas Arts. Ho ha amanit tot amb la perspicàcia que ha guanyat treballant a la revista El Jueves i s'ho ha endut a la part alta de Barcelona, a Vallvidrera, un barri residencial idíl·lic, que en la novel·la pinta més apocalíptic que el Los Angeles de Blade Runner .

'Molaritat' (que ve de 'molar')

Però que aquesta descàrrega de referents no espanti ningú. Cantero no es pot confondre amb un esnob ni en el blanc dels ulls. "La meva única consigna és fer riure el lector -diu, ensenyant la dentadura d'orella a orella-. Tant els crims com la guerra de bandes i els episodis sexuals estan al servei de la molaritat , qualitat de tot el que mola ". És per això que al protagonista -que en totes les novel·les és el mateix Cantero, versió millorada- li trepanen el membre viril amb una grapadora; que hi ha un seguici de superherois de pacotilla, vestits amb malles de colors; que hi ha curses amb mountain bike, i que el misteriós cas d'assassinat que vertebra la trama sembla una de les aventures de Jessica Fletcher. Però el que més mola és l'argot que Cantero s'ha inventat per ambientar aquesta Vallvidrera que ja no té ni una buguenvíl·lia. Hi ha els hips , els àrtics -no els confongueu amb els artsi- i els melindros . I el glaç , una droga dura que només es conrea a Collserola. "Confesso que per inventar-me tot això m'he hagut de prendre més d'un gintònic".

stats