L' aposta era segura. Els Oscars al millor actor i a la millor actriu principals tampoc no han agafat ningú desprevingut. Gairebé totes les travesses que es van fer en les setmanes prèvies a la gala vaticinaven que Natalie Portman s'enduria el premi de l'Acadèmia de Hollywood pel seu paper protagonista a Cisne negro , de Darren Aronofsky. Les mateixes prediccions concedien el guardó a l'actor Colin Firth, que ha interpretat el monarca Jordi VI d'Anglaterra en la guanyadora de l'Oscar a la millor pel·lícula, El discurs del rei.
Tot i que altres estrelles de nivell es disputaven el premi, els pocs dubtes que quedaven es van acabar de dissipar al Teatre Kodak de Los Angeles, diumenge a la nit. Tots dos havien estat candidats a una estatueta anteriorment. L'any 2004, Natalie Portman va ser nominada a l'Oscar a la millor actriu secundària per The closer , però la distinció, finalment, va ser per a Cate Blanchett. I Firth, per la seva banda, va competir l'any passat en la categoria d'actor principal per la seva interpretació a Un home solter.
Curiosament, el premi va ser per a Jeff Bridges, que enguany també lluitava pel guardó. Aquest any, s'han canviat les tornes.
Asfixiant i superba
Ja fa nou anys que Natalie Portman va començar a parlar d'aquest paper amb el director Darren Aronofsky. Sens dubte és la interpretació més intensa i espectacular que l'actriu de 29 anys ha fet al llarg de la seva carrera. Durant sis mesos, va haver d'entrenar cinc hores diàries per poder transformar-se en una professional del ballet. I, sotmesa a les ordres de l'exigent Aronofsky, va seguir una dieta estricta per aconseguir el perfil musculós i estilitzat de ballarina. Però la transformació no només va ser física. Portman es va enfrontar al paper protagonista d'un thriller psicològic claustrofòbic i angoixant, d'aquells que deixen sense alè.
L'actriu, nascuda el 1981 a Jerusalem, va començar la seva carrera l'any 1994, al costat del francès Luc Besson, quan només tenia 13 anys. Després d'això, va anar enllaçant papers fins que va ser contractada per interpretar la reina Amidala en les tres preqüeles de La guerra de les galàxies . A partir d'aquest moment, la seva carrera es va disparar completament, i la va fer mereixedora d'una bateria de premis en festivals de tot el món. Diumenge, aquesta trajectòria va arribar al seu primer gran colofó, quan Jeff Bridges li va entregar l'Oscar per la seva superba interpretació de la Nina de Cisne negro .
Un triomf de l'escola anglesa
Els Oscars estimen els personatges amb discapacitats i, una vegada més, han somrigut a un actor que n'interpreta un. En un any d'interpretacions extremes i pirotècniques, el monarca tartamut d' El discurs del rei ha conquerit el tron de Hollywood per la seva barreja de fragilitat i fortalesa, per humanitzar un figura històrica envoltada per un vel de tragèdia i heroisme, en realitat un home atrapat en un paper que no desitja. El Jordi VI que interpreta Colin Firth és, en el fons, una persona força ordinària obligada per circumstàncies externes a convertir-se en personatge de ficció. I com en el cas de Firth, aquesta conquesta esdevé un triomf personal.
L'èxit de Colin Firth en els Oscars és l'èxit d'un cert estil d'interpretació del cinema britànic. L'anglès pertany a una estirp d'actors que dominen com ningú els conflictes entre la identitat privada i social, entre els requeriments dels altres i les necessitats personals. Tant a l'adaptació televisiva d' Orgull i prejudici com a Un home solter , i fins i tot a El diari de Bridget Jones , Firth retrata a la perfecció personatges en tensió, mai del tot còmodes amb ells mateixos, però que l'actor sap dibuixar amb interès i tendresa. El premi que Sandra Bullock li va lliurar ahir se suma a una llarga sèrie de guardons que Firth ha acumulat al llarg dels últims mesos. Però no per previsible deixa de ser merescut. El rei s'ha ben guanyat la corona.
