Cultura 22/05/2021

Les dones de Palma sota el franquisme

Revisat per Esperança Bosch Fiol
3 min
Quadre del moll de Ciutat.

Palma“Les dones de Ciutat protagonitzen bona part de la vida social, però no de la política. A principis del segle XX, les dones de Palma estaven encara molt lluny de l’emancipació i la llibertat, cosa que avui en dia és un fet normalitzat. Escassíssimes dones tenien la possibilitat de gaudir d’una vida social, pública. L’accés a la cultura era gairebé nul i el fet que pogués ser independent ni tan sols es plantejava. Les poquíssimes dones que accedien a la cultura eren les que naixien en famílies burgeses o benestants”.

Així començàvem un dels capítols dedicats a les dones dels anys 20, en la segona part de la nostra Biografia de Palma. En els anys 40 i 50, després de la Guerra Civil i amb un franquisme tancat i dominant, la situació de les dones havia empitjorat. Segurament varen ser les que s’endugueren la pitjor part de la repressió franquista contra la seva emancipació i contra les seves llibertats polítiques. Així i tot, les dones progressistes, republicanes i feministes de Palma mai es varen donar per vençudes.

Dues eren les idees dominants de la ideologia franquista que expandia la Secció Femenina de la Falange: en primer lloc, el paper de les dones era gestionar casa seva, cuidar-se dels infants i satisfer submisament al marit; la segona premissa era la de participar en activitats socials a través de la Secció Femenina i l’auxili social per enfortir la Falange. La seva iniciativa política i tots els drets conquerits els anys anteriors, especialment els de la Segona República, havien estat eliminats i les dones varen fer un retrocés de 30 anys.

En els anys 60, quan comença el Big Bang turístic, les dones es van incorporant al món laboral, sobretot als serveis turístics i domèstics. Com ens diu Roger Martínez a l’estudi El paper de la dona durant el franquisme: “El 1961 amb la Llei de drets polítics socilals i de feina de la dona, s’anul·len les prohibicions com la de que la dona no pogués treballar de nit i es permet que accedeixi a moltes feines que abans li eren vetades. Es manté, però, el fet que no poguessin accedir a certes feines, com ara la de jutgessa”. Malgrat que jurídicament se li reconeixen els drets històrics, molt especialment el de la separació de béns a partir de la compilació de drets i normes que es fa el mateix any 1961, com assenyala Liliana Mijancos “[…] no obstant això, ambdós autors afirmen que és innegable que el règim de separació de béns ha donat un gran servei a la societat mallorquina, ja que ha permès el ple reconeixement de la capacitat d’obrar de la dona casada, en contraposició amb el que passava, fa pocs anys, en la majoria de les regions espanyoles”, les dones no podien fer quasi res sense permís del seu marit.

El contacte amb el món turístic va fer canviar a poc a poc les normes de conducta, fins en aquell moment molt dominades pel poder econòmic i jurídic que tenien els homes sobre les dones. La moral sexual anava canviant d’una manera irreversible pels interessos del negoci turístic. Així ens ho recorda Tomeu Canyelles: “El primer cop que es va poder veure un biquini a les pantalles dels cinemes mallorquins fou, precisament, a una pel·lícula rodada íntegrament a l’illa: Bahía de Palma... De forma excepcional, la controvertida peça de bany havia superat el filtre de la censura franquista a un rodatge que tenia com a objectiu principal la promoció turística de l’illa”.

El coneixement i el contacte directe amb les condicions de les dones de països europeus, així com la imatge pública de moltes famoses que venien a Palma, va ajudar a transformar lentament les relacions entre homes i dones en molts pocs anys. Així i tot, eren escassíssimes les dones que tenien la possibilitat de gaudir d’una vida social pública. Eren una minoria que es dedicava a la vida artística o a l’ensenyament. En el món literari ens trobam amb magnífiques escriptores que en els anys 60 comencen la seva carrera però que ja tenen una gran qualitat artística, com Maria Antònia Oliver, Antònia Vicens, Caty Juan, Maria Dolors Llorente o Margarida Magraner de Serra (arran del seu primer llibre, ‘Poemes en quatre temps’, de 1958).

Caty Juan va iniciar-se amb la novel·la ‘Ropa Tendida’, que va competir fins al final amb Llorenç Villalonga en els premis Ciutat de Palma de 1958. A la primera novel·la n’hi seguiren altres cinc, a més d’altres llibres sobre gastronomia, matèria en la qual es va especialitzar. Caty Juan va ser també una excel·lent pintora amb nombroses exposicions al llarg de la seva vida, tant a Palma com en altres indrets del món. El 2007 va rebre el premi Ramon Llull.

stats