BIENNAL DE PENSAMENT DE BARCELONA

“Les dones no estan disposades a seguir sent víctimes”

Les filòsofes Judith Butler i Fina Birulés, primers noms propis del Ciutat Oberta

Les filòsofes Fina Birulés i Judith Butler són dues figures massa potents per deixar passar l’oportunitat d’escoltar-les plegades: 2.500 persones, segons l’organització, van omplir a vessar ahir la plaça Joan Coromines per assistir al debat sobre L’embolic del gènere moderat per la també filòsofa Marta Segarra, que era un dels plats forts de la primera jornada de la primera biennal de pensament Ciutat Oberta. Els aplaudiments no van trigar a arribar: els assistents van ovacionar Birulés després que critiqués les campanyes de Vox i l’Església contra la “ideologia de gènere”. “Són reaccions al fet que les antigues normes s’estan perdent”, va afirmar Birulés.

A la presentació de Birulés i Butler (que ha vingut al CCCB cinc cops en els últims deu anys), Marta Segarra va destacar la riquesa de la lectura del llegat de Hannah Arendt que han fet i va plantejar com a eixos del debat qüestions com la força actual del feminisme i la relectura que totes dues fan de la norma. “Els assoliments del feminisme, esdeveniments internacionals com el #MeToo i les manifestacions del 8 de març al nostre país són mostres que les dones no estan disposades a seguir sent víctimes possibles d’un patriarcat en crisi”, va dir Birulés. Butler va advertir de la “ideologia antigènere que s’està estenent arreu del món” i va fer una crida a teixir unes “solidaritats i resistències transnacionals”. “No ens podem permetre divisions sense sentit. Un feminisme transfòbic no és feminisme”, va subratllar, abans de provocar una onada d’aplaudiments.

Després es van centrar en la violència institucional que, segons Butler, en el fons permet els feminicidis mexicans, per exemple. “Hi ha una llei no escrita que dona suport als homes que maten una dona”, va criticar Butler, abans de demanar-li a Birulés que parlés de la seva idea d’acció. “No hi ha accions col·lectives, però sí que hi ha aliances i la participació en esdeveniments que són experiències polítiques”, va dir la catalana, que va reclamar “els compromisos que permeten fer visible alguna cosa nova, que no es podia dir i que posen en evidència els discursos oficials”. “¿Com es pot combatre la violència fent polítiques de resistència no violentes?”, va plantejar Birulés, en una part del debat que, malgrat que ni ella ni Butler ho van esmentar, semblava parlar de la detenció dels Jordis. Butler vol redefinir “tot el que és violent” del poders polítics, com el cas dels universitaris turcs detinguts per signar una petició de pau.

A la recta final de l’acte les dues autores van abordar la relectura positiva que Butler ha fet del concepte de “vulnerabilitat”. Per a Birulés ja no s’ha d’entendre com “privació” sinó com un camp de noves possibilitats. “S’obre un camí per pensar el costat lluminós de la dependència i que forma part d’un món de relacions”, va afirmar, després que Butler reivindiqués poder viure-la “lliurement”. Van continuar amb reflexions sobre la responsabilitat del món rebut. “Políticament som responsables del món que hem heretat i l’hem de gestionar”, va dir Birulés, mentre que Butler va parlar d’una “obligació global” de comprometre’s i de la necessitat de desenvolupar “nocions de responsabilitat” diferents de les actuals.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF