La dona que estimava amb tota l'ànima

Edward Hopper és el clàssic de les portades de llibres. Els seus personatges emanen un estat d'ànim prou ambigu perquè el lector hi pugui abocar les sensacions que li hagi despertat la història, siguin quines siguin.

Viena ha escollit el quadre Automat per il·lustrar A Grand Central Station em vaig asseure i vaig plorar . És una tela del 1927 que protagonitza una dona solitària, amb la mirada baixa i un guant encara a la mà. El títol fa referència als bars nord-americans on el client s'autoserveix a les màquines de vending . El reflex dels llums a l'exterior ens fa adonar que la paret no és opaca, sinó que es tracta d'un vidre que dóna a una foscor opressiva, on no hi passa cap transeünt. Entre tots aquests símbols de solitud, destaca que la brillantor més evident de la tela sigui la de les cames creuades de la noia: pura sensualitat. No costa gaire d'identificar, doncs, aquesta figura amb la protagonista de la novel·la, que no és altra que la mateixa autora, Elizabeth Smart, amant -en secret, perquè ell estava casat- del poeta George Marker. El llibre és un monument a l'amor absolut, estimat amb tota l'ànima. Les cames ocupen un percentatge molt petit del quadre, però en són l'epicentre absolut.