El doble disc d'adaptacions musicals d'Espriu, amb l'ARA

Barcelona."Espriu, com és natural, ha estat un dels poetes catalans més versionats. A més de Raimon i després de Raimon, la llista de poemes traslladats a la discografia i cantada als escenaris és impressionant, sobretot perquè, llevat d'uns quants poemes que ell mateix va escriure amb la voluntat de fer presents els seus missatges de fidelitat als catalans, no és considerat un poeta fàcil ni accessible sense un esforç del lector", explica Xavier Bru de Sala, comissari de l'Any Espriu i autor del text introductori del doble disc Amb música ho escoltaries potser millor , que els lectors de l'ARA podran aconseguir al preu especial d'11,95 euros aquest dissabte, diumenge i dilluns.

El primer dels dos discos recull una selecció de divuit adaptacions musicals fetes entre el 1967 i el 2010. Hi ha, entre d'altres, dues versions d' Assaig de càntic en el temple -una d'Ovidi Montllor i una altra de Guillermina Motta-; Des del fons de la mar , interpretada per Núria Feliu; Les campanes , a càrrec de Marina Rossell i Mercè Torrents, i la recent Sense futur , adaptada per Òscar Briz, que va guanyar ex aequo l'edició 2011 del Premi Miquel Martí i Pol del Celler Vall Llach. "Al plaer de retrobar cançons que mantenen la frescor inicial al cap dels anys, que no perden la batalla contra el temps sinó que encara hi surten guanyant, cal afegir-hi el fenomen extraordinari de les noves músiques impulsat per Joan-Carles Doval i Toni Xuclà", escriu Bru de Sala.

És per aquest motiu que Amb música ho escoltaries potser millor conté tot un disc amb catorze adaptacions encarregades expressament per a l'ocasió. A més de la Cançó del matí encalmat , vista per Dolo Beltrán i Toni Xuclà, s'hi inclou una varietat d'aproximacions estilístiques considerable, des de I beg your pardon dels Blaumut fins a El meu poble i jo , a càrrec de Taima Tesao i Raynald Colom, Sentit a la manera de Salvador Espriu , de Judit Neddermann, i aportacions d'una gran singularitat, com les de les actrius Clara Segura, que es fa seva Els ulls ja no saben , i també Mercè Martínez, que acompanyada de Jordi Vidal adapta Amb música ho escoltaries potser millor , la cançó que dóna títol al doble disc, editat per Picap.