“És molt difícil ser home i pare al mateix temps”

Barcelona“Què se’n farà, dels nostres fills, amb uns pares com nosaltres? Ell separat, jo separat, tu separat”, escriu el narrador d’ Els metecs, novel·la de Pep Puig que Empúries acaba de publicar i que explica la història d’un grup d’amics que es troben per parlar dels seus problemes, desitjos i insatisfaccions amb un sentit de l’humor fresc i de tant en tant descarat. “Els personatges principals són quatre, i tots se senten forasters més enllà de la condició de pares, amants i amics -avança-. En primer lloc hi ha en Mario, un uruguaià nascut aquí que fa poc que l’ha abandonat la dona i decideix tornar al poble per nostàlgia. En Pere és qui explica el relat, fascinat per la història d’en Mario. En Guillem és psicoanalista o psiquiatre, depèn del dia. Finalment hi ha en Roderic, un detectiu privat que, avesat com està a portar casos d’espionatge, està força desencantat dels humans. Sovint malparla i despotrica de les dones”.

Puig, guanyador del premi Sant Jordi 2015 amb La vida sense la Sara Amat (Proa), volia escriure “una novel·la sobre la recerca del pare, un dels temes clàssics de la literatura”. Però amb una variació: “Els quatre amics busquen el pare que són ells mateixos. Són homes perpètuament desubicats, intueixen que aquest pare que persegueixen a dins seu no l’acabaran de trobar mai”. El narrador diu que la majoria d’homes que es troben a la sortida de l’escola fan “la mateixa mala cara”. La seva amistat neix perquè no saben res els uns dels altres: “Som com els amics de la infància, gent sense passat, que es fa amiga només des del present del joc”.

Humor i esperit aventurer

L’escriptor assegura que les seves novel·les i contes no són autobiogràfics: “Ara bé, les històries que escric passen per mi”, admet. En llibres anteriors com Les llàgrimes de la senyoreta Marta (Empúries, 2007) i L’amor de la meva vida de moment (L’Altra, 2015) el personatge principal compartia molts trets -físics i de caràcter- amb el seu autor. També els llocs on han viscut. Els metecs afegeix dos ingredients nous al còctel narratiu de Puig, que fins ara barrejava l’esperit curiós, aventurer i romàntic del narrador amb apunts de nostàlgia. En aquesta novel·la el to humorístic hi predomina -“He volgut deixar-me anar, fugint de la correcció política i permetent-me ser irreverent quan calia”, admet- i el to intimista habitual és substituït per una voluntat coral, pròxima a pel·lícules com Els inútils, de Fellini. “Hi ha una tensió molt gran entre biologia i cultura -afirma-. És per això que crec que és molt difícil ser home i pare al mateix temps. La nostra biologia s’encarrega de contradir la cultura”.

A banda de l’amistat real amb tres pares que coincideixen a la sortida de l’escola, el motor creatiu de Pep Puig ha sigut una de les cançons més conegudes de Georges Moustaki. L’escriptor desenfunda una guitarra i comença a tocar i cantar la versió de Marina Rossell: “Amb aquest aire de metec, jueu errant i pastor grec, i els meus cabells als quatre vents”. Puig es va enamorar de la cançó i de la paraula: “Els metecs de la Grècia clàssica eren gent que havien anat a parar a Atenes però eren de fora. La seva condició es trobava enmig del ciutadà atenenc i el xeno, l’estranger. En grec, metoikos vol dir «aquell que està més enllà de la casa», i tots els personatges es troben en aquesta situació, viuen un desplaçament permanent”.

A la novel·la no hi ha només homes: “El que pensen i senten les dones es revela sobretot a partir del que fan aquesta colla de metecs. És una bona novel·la perquè la llegeixin les dones, perquè les interpel·la directament. Al final, al llibre els homes ens acabem rient de nosaltres mateixos: som inofensius”. Els protagonistes de la novel·la són fidels a un vers de Moustaki, quan diu que per molt que la seva boca “hagi begut, menjat i petonejat mai no perdran la fam”.