Gaudí amb llapis i en la intimitat: així són els seus dibuixos
Un llibre d’artista recupera el treball de l’arquitecte, que estava dispers per diferents arxius
BarcelonaL’obra d’Antoni Gaudí forma part del paisatge de Barcelona i d’altres ciutats catalanes i espanyoles, però els seus dibuixos són poc coneguts. L’arquitecte va morir el 10 de juny del 1926, als 73 anys, i va passar els últims anys de la seva vida treballant en una de les seves obres més faraòniques: la Sagrada Família. Tenia el taller dins el temple i, fins i tot, s’hi quedava a dormir. Hi ha alguna fotografia que mostra com era la taula on dibuixava i al darrere s’hi veuen tot de plànols i dibuixos. Però tot es va convertir en cendres el 21 de juliol del 1936, tres dies després de l’esclat de la Guerra Civil.
Tanmateix, no tot es va perdre. Alguns dels seus dibuixos es conserven en diferents arxius. Localitzar-los i recopilar-los no ha sigut una tasca fàcil. La recerca i investigació ha fet que el projecte Gaudí en primer plano (Artika), que vol mostrar allò que l’artista va expressar i revelar a través del llapis, s’allargués més de deu anys. Són dos llibres: el llibre d’art posa la lupa sobre alguns dels 38 dibuixos que aplega l’obra, i amplifica i en reprodueix 48 fragments, cosa que permet veure amb tot detall les línies corbes que va imaginar Gaudí. “Ha estat una operació complicada perquè el paper dels dibuixos era molt delicat; alguns estaven mal conservats i tenien taques d’humitat”, diu la directora editorial d’Artika, Macarena de Eguilior.
L’altre, el llibre d’estudis, mostra els dibuixos complets i ofereix una selecció d’articles sobre la figura de l’emblemàtic arquitecte signats per Juan José Lahuerta, Joan Aicart, Mireia Freixa, Jordi Faulí i Chiara Curti. A part, hi ha una carpeta que inclou la reproducció de tres plànols originals en format complet.
Un d’aquests plànols el va fer en la seva època d’estudiant, el 1876, i no es va fer mai realitat. Es tracta d’un embarcador ideat com a lloc d’oci de la burgesia i que va anomenar Palau-Castell, amb dues torres que recorden arbres de vela i converteixen l’edifici en una espècie de vaixell, amb una façana transparent que es reflecteix a l’aigua. L’altre és la façana de la Casa Milà, que va dibuixar el 1906, i el tercer és un pla de la Sagrada Família del 1906 amb l’entorn que proposa l’arquitecte.
“Crec que els dibuixos permeten veure Gaudí com no l’havíem vist mai; no arribem a l’arquitecte a través de les grans obres, sinó del que va dibuixar, que és una faceta seva més íntima i introspectiva”, diu la directora editorial. Els dibuixos permeten entreveure un Gaudí meticulós, que ja en la seva època d’estudiant buscava noves formes i llenguatges, i que tenia molt present la natura. “Al contextualitzar la seva obra, observem que va ser una persona incompresa, que va xocar totalment amb el que hi havia en aquell moment”, diu De Eguilior.
El llibre ha utilitzat sobretot els fons de l’Escola Tècnica d’Arquitectura de Barcelona i la Càtedra Gaudí, que preserven els projectes d’estudiant del futur arquitecte. Entre aquests, destaca el que Gaudí va fer del paranimf de la Universitat de Barcelona. El tribunal que va jutjar el projecte universitari de Gaudí estava presidit pel director de l’Escola d’Arquitectura, Elies Rogent, que era també l’arquitecte del nou edifici de la UB, que ja estava pràcticament acabat quan Gaudí va mostrar el seu treball universitari. Va ser agosarat perquè va presentar un projecte radicalment diferent i molt més modern: el tribunal just el va aprovar.
Obres emblemàtiques
Hi ha també dibuixos que provenen del Museu Municipal de Reus i dels ajuntaments que van atorgar permisos per fer les obres de l’arquitecte. Entre els dibuixos, n’hi ha de força desconeguts d’algunes de les seves obres més emblemàtiques, com la Casa Vicens, la Casa Batlló, la Casa Milà, el Park Güell, la Sagrada Família o la Casa Botines de Lleó. Hi ha també els dibuixos de la cooperativa La Obrera Mataronense. Gaudí va rebre l’encàrrec de construir una seu social formada per un conjunt d’una fàbrica, un barri de cases econòmiques, un casino amb jardí i un edifici de serveis. Va fer el projecte entre el 1878 i el 1882, encara que al final només es va construir la fàbrica, l’edifici de serveis i una nau. Va ser el primer lloc on Gaudí va utilitzar arcs parabòlics muntats amb perns, tan freqüents en la seva obra posterior.
La Sagrada Família no és tan visible com volia Gaudí
Alguns dels dibuixos de la Sagrada Família que mostra el projecte d’Artika són força desconeguts. Gaudí va rebre l’encàrrec per construir el temple abans de fer els 30 anys. Un dels plànols, datat el 1885, i que és a l’Arxiu Municipal de Sant Martí de Provençals, està dibuixat amb tinta negra i vermella i presenta moltes diferències amb el projecte definitiu: són tres naus amb capelles laterals i una gran capçalera, envoltada també de capelles. El següent dibuix és del 1916, 30 anys més tard, i mostra com hauria d’encaixar el temple en l’entorn urbanístic i, fins i tot, detalla les superfícies a expropiar i marca uns espais oberts davant les tres façanes de la basílica que mai es van arribar a fer. En una nota, Gaudí es queixa que, al no executar el seu projecte tal com ell l’havia dibuixat -i com es pot veure en el plànol de llibre d’Artika-, la “visibilitat queda mutilada”.
