Els dibuixos austers, violents i màgics de Cornelia Parker

BARCELONAEn un dels incendis que va partir el Sant Sudari la plata del sarcòfag on estava guardat es va fondre i va foradar el teixit. L'artista britànica Cornelia Parker recorda aquesta història mentre recorre l'exposició que acaba d'inaugurar a la Galeria Carles Taché. Un dels treballs que presenta, una sèrie de papers cremats titulats Dibuixos d'atiador, té un regust religiós. L'artista va doblegar diversos fulls de paper i en va cremar els plecs i els extrems amb un atiador. El resultat és tan auster com carregat de simbolisme: des d'una mortalla del rei Eduard II d'Anglaterra, que va ser assassinat amb un ferro roent, fins a les figures que poden evocar els forats.

Les obres de Cornelia Parker no estan exemptes d'una certa dosi de violència, que es manifesta en la força aplicada als materials, en les friccions del procés de creació i en les negociacions que sovint hi ha darrere dels treballs. Relats com el del Sant Sudari donen una nova visió a uns treballs aparentment minimalistes. Una de les obres més conegudes de Parker, propietat de la Tate Modern, és Matèria freda i fosca: una visió esclatada , que consisteix en les restes suspeses del sostre d'una cabana que va dinamitar. Parker està considerada una de les artistes més brillants de la seva generació, i és una de les creadores britàniques amb més relleu internacional.

Parker pot arribar a treballar en una obra durant anys, com quan va negociar amb els enginyers que estaven treballant a la Torre de Pisa per demanar-los terra del subsòl per fer una obra. Una altra sèrie de dibuixos que presenta a la Galeria Carles Taché també té un procés similar. Els Dibuixos de verí i antídot estan fets amb verí de serp de cascavell barrejat amb tinta negra. La tinta blanca que hi ha a sobre té l'antídot. El verí prové d'una granja de serps de Texas. L'antídot va ser més difícil d'aconseguir, l'hi va acabar receptant un amic metge. A la granja no en tenien, ni per als treballadors. "Aquesta obra és com els medicaments homeopàtics, té una mica de remei i una mica de verí", afirma l'artista.

"Em feia por ser una artista figurativa, i ho vaig acabar sent amb les vaixelles de plata", comenta Parker al davant de Columna sense fi IV , una de les seves característiques escultures fetes amb les peces d'una vaixella de plata aixafades, en aquest cas per una premsa de dues tones i mitja, que agafa el títol d'una de les obres cabdals de Brancusi. Les referències al món de l'art, la literatura i el cinema també es troben en una sèrie de fotografies que l'artista va fer a un dels murs de la presó de Bentonville, a Londres. Les imatges recorden obres d'Antoni Tàpies, Franz Kline o Clifford Still, i el títol remet a una pel·lícula de Bresson, Un condemnat a mort s'ha escapat .

Finalment, la literatura amara l'escultura Esquerdes del paviment (Ciutat de Londres), un bronze que reprodueix, després d'abocar-hi cautxú líquid, les juntes de les lloses de pedra que hi ha a la part posterior de la tomba de William Blake a Bunhill Field. Parker ha repetit l'operació en un carrer de Jerusalem, recordant que Blake va escriure un poema titulat amb el nom de la capital d'Israel i amb l'objectiu d'evocar les històries amagades en la geometria de les dues ciutats.