Crítica teatral
Cultura 08/07/2021

Diari sobre la mort de la mare de Mohamed El Khatib

L'Espai Lliure va acollir l'obre 'Finir en beauté'

2 min
Mohamed El Khatib a 'Finir en beauté'

'Finir en beauté'

Festival Grec: Teatre Lliure (Espai Lliure). 6 de juliol del 2021

Davant de la mort d’un ésser estimat hi ha diverses expressions de consol. “La mort de la mare té una part negativa i una altra de positiva”, li va dir un familiar a Mohamed El Khatib. “La negativa –continuava– és el dolor de la pèrdua, de l'absència, i la positiva és que ha anat a reunir-se amb Déu”. Aquest és un dels avantatges –potser n'hi ha més– de creure en un ésser sobrenatural que regeix les vides dels humans. El recull de condols i consols que li donen a El Khatib els seus familiars són part de Finir en beauté, la creació de l'artista francès d'origen marroquí que vam conèixer al Temporada Alta 2020 i que s'ha presentat al Grec 2021.

Als antípodes formals i de contingut de l'obertura del festival (Carrer Robadors), El Khatib trasllada als espectadors el relat de la mort de la mare utilitzant escrits personals, converses amb l’equip mèdic que l'assistia d’un càncer de fetge, fotografies i gravacions del funeral. El Khatib despulla el seu dolor sense dramatismes, sense plors –tot i que va plorar en el seu moment–, com aquell que mira el passat des d'una tristesa apaivagada. Autor, director i actor, exposa la seva intimitat en un tràngol pel qual tots hem passat, o passarem, tot assenyalant fins i tot alguna hipocresia, com la de l'imam que resa l’Alcorà davant el fèretre de la difunta mentre escriu missatges al mòbil. També ens ensenya el certificat de defunció. Confesso que el de la meva mare ni el vaig veure ni lògicament el vaig llegir. Aquest és un teatre, si en podem dir teatre, que em sembla que connecta amb la tradició oral del Magrib, per molt que El Khatib visqui i treballi a la dolça França. Asseguts en banquetes de fusta per remetre’ns a un lloc mes atàvic i menys confortable que les butaques de l’Espai Lliure, escoltem una narració senzilla de la qual brollen sentiments i contradiccions i que acaba en aplaudiments per a ningú, perquè El Khatib ha marxat. L’últim, que apagui el llum.

stats