La Diada, festa de la catalanitat
Biel Mesquida llegeix el pregó que enceta l’Estendard, dedicat a ‘Mil i una Palma’
PalmaL’escriptor Biel Mesquida va ser l’encarregat de donar el sus a la festivitat de l’Estendard, que commemora la conquesta de Mallorca per les tropes de la Corona d’Aragó dirigides per Jaume el Conqueridor. Mesquida es va referir a la festa com un “símbol d’una cultura catalana de llibertats, de joies, de plaers, de tradicions i d’enyorances, de lluites i lluites sense treva per sobreviure”, i assenyalà que som “cultura catalana local i universal des de 1229!”.
Amb el títol de Mil i una Palma, l’escriptor passà llista de “les Palmes que ja no hi són, les que no varen poder ser, les que volem ser o les que somniam”. Però, sobretot, va recordar una Palma idíl·lica, viva, autèntica. La Palma d’Ava Gardner, de Jimmy Hendrix i de Marlene Dietrich, una Palma que conten els majors i que ja resta en la imatgeria col·lectiva de molts ciutadans.
L’escriptor va interrompre el seu discurs per fer un incís sobre l’espai, la sala de plens de l’Ajuntament de Palma, i es dirigí al batle, Antoni Noguera, per dir-li que l’impressiona molt. Va dir que l’Ajuntament és un espai “viu” al qual els ciutadans “venen a demanar subvencions” i és una part de la “democràcia més terrenal”. En una altra ocasió, va tornar a adreçar-se al batle de Ciutat sentenciant que “la Feixina ha de desaparèixer, senyor batle. La Feixina és Vox”.
El Terreno i Gomila
Tornant al pregó, Mesquida va fer una menció especial al barri situat entre el castell de Bellver i la mar. Racons, bars i discoteques, carrers, anècdotes com la visita a la plaça Gomila de Maria Callas i Grace Kelly varen evocar una particular època daurada de Palma.
Va repassar símbols de la ciutat com edificis emblemàtics i el passeig Marítim, al qual es va referir com una “formigonada d’edificis pantalla de mal gust nou-riquer, bufa i desenvolupista; aquell port on només hi ha iots i on no queda aigua de mar”. La Seu també va tenir protagonisme dins la seva crida i Mesquida la va descriure “cavalcant l’esplendor d’una Palma caòtica amb un skyline dibuixat per molts d’anys de derrotes, de corrupcions i de poders analfabets”.
Exiliats, represaliats i presos
Mesquida va continuar la narració recordant els “prohoms assassinats injustament l’any 37” a la paret del cementeri de Palma i va tenir un record especial per al darrer batle republicà de Palma, Emili Darder.
Va descriure la festa de l’Estendard com “la festa de la nostra catalanitat local i universal, oberta a tot el món, mediterrània i europea”, i va afirmar que vivim un moment de “paràlisi d’aquest procés democràtic pel qual lluitàrem des de la dictadura i la Transició”.
Un dels moments més emotius de l’acte va ser quan l’escriptor es referí a Valtonyc i als presos polítics catalans clamant que “cap procés democràtic no pot tenir ni presos polítics ni exiliats”. Els assistents a l’acte varen esclatar en aplaudiments mentre dos membres del grup municipal del Partit Popular abandonaven la sala.
El discurs va acabar amb la reproducció d’ El cant dels ocells interpretat per Pau Casals, “que defensà amb el seu exili i la seva lluita la llengua i la cultura catalanes i el seu País Català en temps durs i difícils”, va dir Mesquida.
A l’acte, hi varen assistir personalitats de la cultura com Maria del Mar Bonet, a primera fila; el realitzador Cesc Mulet; el periodista i director d’IB3, Andreu Manresa, i els propietaris del Fornet de la Soca, Tomeu Arbona i la seva dona.
