El dia per recordar una revolució

“Recordin, recordin, el 5 de novembre. Conspiració, pólvora i traïció ”. Un dels avantatges de les xarxes socials és la seva funció d’agenda. Si dimarts vau entrar a Twitter, segurament va estranyar-vos que V de Vendetta, la novel·la gràfica d’Alan Moore i David Lloyd portada al cinema per James McTeigue el 2005, fos el tema més comentat del dia. El motiu era que el 5 de novembre és la jornada en què V, l’enigmàtic protagonista, crida la població britànica a rebel·lar-se contra els governants d’un estat totalitari i distòpic. Òbviament, i aprofitant l’avinentesa, les comparacions amb l’actualitat estaven a l’ordre del dia. D’una banda, amb les proclames que arriben des de la plaça Universitat, amb un grup d’estudiants acampats per reclamar millores en clau nacional i social, i els disturbis que van sacsejar el país recentment. De l’altra, el gran èxit de Joker, una pel·lícula amb un missatge també revolucionari que ha provocat un profund debat al seu voltant.

No hi ha dubte que és tema de discussió entre els crítics cinèfils: ¿És Joker una pel·lícula feixista? Les teories són diverses, i totes tenen part de raó: des que el film alliçona que fora de l’ordre només hi ha caos, fins a la presentació del revolucionari com un malalt mental populista, malvat i assassí. I la que pot semblar més recargolada però que ha pres força, la hipòtesi de les idees incel del protagonista -creença d’un grup d’homes heterosexuals que culpen les dones i el feminisme de la seva falta de vida sentimental-. Abans d’esguerrar l’argument amb spoilers -ja n’hi ha a la xarxa en quantitats industrials-, cal tornar a recordar V de Vendetta. Aquella pel·lícula no va provocar tant de debat en el seu moment: era revolucionaria sense ser reaccionària. S’inspirava en Guy Fawkes, que el 1605 conspirava contra el rei Jaume I d’Anglaterra i la burgesia de l’època. Volia fer explotar el Parlament, com a la pel·lícula. Sabeu quin dia? El 5 de novembre.